HA MORT AMADEU CASALS





Ahir va morir aquest gran amic , millor persona i magnífic artista que ha estat l’Amadeu Casals, el vell llop de mar de Vilassar de Dalt, un dels grans de l’aquarel•la d’aquest el nostre país.
L’autoretrat que encapçala aquest post és la mirada més perfecta a ell mateix per l’exterior i per l’interior. El seu port , la seva eterna barba blanca, i l’aigua com element de nexe permanent de la seva passió, l’aigua del mar , amb les barques i el seu Cadaqués, i l’aigua escampant gestos i colors per aconseguir un art de vibració sense igual en les seves aquarel•les. Potser tan sols li manca , el ressò de la seva veu potent i modulada , que sempre semblava a punt d’esclatar en la potencia baixa de qualsevol havanera.



Vaig conèixer a l’Amadeu fa molts anys degut a l’amistat que mantenia amb el meu pare. He seguit gaudint de la seva amistat i del seu respecte i he tingut el gran plaer de presentar diversos catàlegs i exposicions seves a Vilassar de Dalt, Barcelona ,- tant a la seva antiga galeria de Grifé i Escoda com a la galeria Comas on de fa anys exposava periòdicament -, o a Mataró , essent a Àmbit Zero de la Caixa Laietana on ho vaig fer per darrera vegada , allà el juny de 2008 , quan la salut de l’Amadeu començava a minvar i iniciava el principi de la fi.


Home apassionat, actiu, generós, va lluitar per donar a l’aquarel•la el nivell de gran art i s’enfrontà sense por a la vella escola dels Ayneto, Fresquet, Torrabadell..., amorosits practicants d’un purisme escarransit que havia ensopit a tan noble art. La seva lluita va servir per fer reviscolar una tècnica que com ell mateix ens demostra està al nivell de qualsevol altra tècnica , ja que enten com pocs que la tècnica es tan sols mitjà, que l’important està en la creació, en l’art , en la comunicació, allò que sols tenen a la mà els grans artistes, com ell mateix.

Amadeu Casals, un gran artista i un gran amic que quedarà en el meu record i del que seguiré gaudint amb el bon grapat d’obres amb la seva generositat m’obsequià en el decurs de la seva carrera. Per això vagi aquí la imatge del meu estudi en la que l’obra de caire cubista , justament en la que fixo la mirada i que és per a mi una de les seves peces més valuoses , es tracta d’una composició d’arrels cubistes . Una aquarel•la sobre fusta de 1963 que demostra la seva qualitat de gran mestre.
Per això avui, i com sentit i personal homenatge, reprodueixo la meva presentació per a la seva darrera exposició a Mataró , a l’Àmbit Zero a l’estiu de 2008 .

LA PASSIONAL AQUAREL•LA D’AMADEU CASALS

El xerricar del pinzell quasi sec en escatar la virginitat del paper, trenca el silenci en l’estudi de l’Amadeu Casals. Un gest potent distribueix la negra pinzellada que delimita espais. Ben aviat en segueixen d’altres llambregades que van confegint un agosarat entramat. Ara li toca al color entrar en la lluita. Espera ansiós en la bigarrada paleta i d’allà i amb el contacte amb l’aigua s’escampa obedient per ser nexe fidel en l’expressió acurada de les emocions de l’artista. L’Amadeu examina en la seva mirada neta i tot acaronant-se la seva barba de llop de mar , somriu satisfet.

L’aquarel•la és la gran passió pictòrica de l’Amadeu Casals que en les seves mans pren nova i actual volada. Lluny dels greus pecats dels aquarel•listes tradicionals, com ho son el no acceptar esmenes i aquest aspecte tou i acomodatici que tant l’ha devaluada , casals en capgira conceptes i mitjançant els poders fonamentals de la seva pintura com son força, color i llum , l’enlaira al màxim rigor de la qualitat artística.

Una força impulsada des del gest , donant el ritme i la cadència adequada a cada visió. Un color exercint de mestre de cerimònies , emprat sense cap por i amb l’agosarament d’aquell que se’n sap dominador. Un color vibrant en el contrapunt però també amorosit quan s’escau per trobar aquella espurna poètica i d’especial sensibilitat. Una llum sempre amb la intensitat adequada en aquesta constant referència mediterrània sempre tan preuada pel creador.

Figuratiu en essència ha sabut eliminar tot el deix anecdòtic per donar llibertat a unes obres que esdevenen fregadisses a una abstracció sensible i seductora. Però figuratiu o abstracte , o potser expressionista , impressionista, cubista , o..., que tampoc gasta manies en això dels Ismes. Amb aquarel•la, acrílics , col•lage ..., l’Amadeu ens ofereix passionalment tot el seu ventall de mirades interior i exteriors amb aquella empremta personal que caracteritzant-les les identifica.

Art i passió, elements claus per aconseguir unes vibrants creacions generadores d’emocions per a tot visitant obert de ment i de mirada. Aquell posat que us permetrà gaudir amb tota intensitat, del treball d’Amadeu casals, un artista que es mereix com pocs aquest títol que amb tot convenciment li podem atorgar.



Estiguis a on estiguis, et tindrem en el record.

I gràcies , moltes gràcies per la teva amistat i el teu art

(Post escrit mentre sonava un recopilatori de Chick Corea.)