PETITA SORPRESA

Avui és un d’aquells dies en que es feia difícil triar l’ inauguració a la que acudir. A Mataró , i a pocs metres de distància , se’n presentaven dues prou interessants.

A l’Àmbit Zero de l’Ateneu eren les fotografies de Miquel Arnal les que agafaven protagonisme en aquet ampliat espai i en aquesta novedosa aposta de l’entitat per aprofundir en camps que divergint de la plàstica tradicional, s'enbranquin per una certa contemporaneïtat en el concepte.

Una obra que per el vist en la prèvia és de gran qualitat , tal i com era d’esperar ja que Miquel Arnal , que si no vaig errat està considerat com un dels grans fotògrafs del camp publicitari , havent treballat amb el bo i el millor , i amb fites històriques com aquella famosa fotografia d’aquell gos vellot, abandonat i trist al mig d’una carretera , en una premiada campanya de la Fundació Purina contra l’abandonament dels animals. Ara i aquí Arnal cerca els seu apartat creatiu més personal en una exposició que caldrà visitar amb cura i atenció.





El mateix que succeeix amb la mostra de Gravat que la Gent de Sant Lluc presenta a la seva sala de la presó fins a final d’Octubre. Ester Aliu, Margarita Beltran, Ismael Cabezudo,Tada Ikegale, Daniel Llin , Teresa Oller, Carmen Peris i Regina Puig en son els protagonistes i tinc el més absolut dels convenciments de que és una gran exposiciño. Un convenciment estructurat en el nivell i sensibilitat de tots els artistes participants , de la seva individualitat en la diversitat , i molt especialment d’aquesta mena d’aura que tenen de fa ja un temps totes les exposicions que tenen en el gravt la seva tècnica protagonista.

Però no he anat a cap de les dues i he preferit desplaçar-me a Argentona a donar suport a Kim Queralt que inaugurava temporada en el seu espai artístic”Art i Gent” , i començava així de manera individual la lluita per aconseguir a la veina població un espai expositiu amb desitjos de professionalitat i de futur. Una lluita en la que com molt bé sap, tindrà per la nostra part tot el suport que precisi.

L’aposta per aquesta visita ha estat recompensada amb la petita , però joiosa sorpresa , d’una més que digne mostra de pintures de Montse Aranda , que sota el títol de “ Germanes. Dones del món” presenta una quinzena de figures femenines en l’estilística pròpia del retrat , però en les que domina un evident intent d’eliminar l’anècdota de la obvietat per centrar-se en la latència de l’esperit.

Figures planes , amb un cert domini de l’equilibri mitjançant espais geomètrics, i cercant l’aparença de volum mitjançant acurades solucions òptiques i cromàtiques, Aranda estructura unes figures amb un cert aire de distanciament de l’espectador , creant entre sí un especial ambient d’ambigüitat que provoca un cert neguit a l’espectador que contràriament a l’habitual no es sent observador i si en canvi sembla sentir-se “observat” per les figures que l’envolten.

Encara que es fan evidents alguns problemes d’una certa immaduresa en el sentit de conjunt o globalitat i apareixen alguns dubtes tècnics als que cal trobar sortida , el conjunt de Montse Aranda és digne i plaent i serveix per marcar un primer llistó de la galeria que seria de desitjar no fos rebaixat , el que significaria que Art i Gent seria un espai en el que l’art s’exposa amb la suficient dignitat i qualitat com per anar a visitar les seves exposicions amb una certa seguretat de satisfacció. Que és ni més ni menys el que succeeix en aquesta mostra inaugural.

Felicitats. I a seguir.

ANTOLÒGICA NOVELLAS

Ricard Navarro, cap de l’Obra Social de la Caixa Laietana , ha dit avui, tot presentant el resum de la passada temporada i fent-ne un repàs a la que serà la propera que l’entitat , juntament amb l’Ajuntament estan treballant en una mostra commemorativa de Pepe Novellas , a celebrar en el 2011.

Encara que no ha donat dades concretes i res en sé del projecte que encara deu estar en les seves beceroles , ja que justament ahir al vespre estava parlant del tema amb algú, emparentat familiar i artísticament amb Novellas i em deia desconèixer s’hagués avançat en res en el ja vell i lluitat projecte, penso que aquesta vegada sí va en “serio” i l’antològica es durà a terme.

Ho dic ja que confio plenament en Ricard Navarro, home acostumat a no mullar-se en públic fins que tot està al sac i quasi quasi , del tot lligat.Ho dic també per que sé de l’interès de l’entitat per l’obra i la figura de Novellas, al que va recolzar sempre en vida i del que disposa una nombrosa i ben valuosa col•lecció.

Ho dic ja que encara que Baron ha repetit , com en una cantarella eterna , que la mostra es realitzaria , això sí, sense haver-se fet puntada ,- especialment per la postura de l’IMAC que ha anat posant tots els inconvenients possibles , i més -, l’any vinent s’acosten eleccions municipals i ha estat tan gran el maltracte municipal a la gent de la plàstica que cal intentar fer una mica les paus amb ells, a veure si hi ha sort i algú accepta sortir a la foto .

Una acurada antològica de Novellas, home respectat en tots els àmbits i “capelletes” artístiques locals, pensen pot servir de bàlsam per cicatritzar ferides i oblidar menyspreus. I és ben cert , però l’oficialitat no hauria d’oblidar que no es pot fer una mostra d’aquest tipus d’esquenes a aquells que sempre van estar amb l’artista i per tant van compartir de primera mà la seva vida i la seva obra.

Sort que existeix en aquets cas una absoluta confiança en el paper de la Caixa Laietana que disposa dels mitjans imprescindibles , - inclòs en l’apartat personal i d’amistat – per confegir una antològica que serveixi per restablir a Pepe Novellas en el nivell de reconeixement que la seva trajectòria i la seva obra mereix.

Post escrit amb el recolzament musical de Nina Simone Collection . Selection traks 1960-1964