IMAGINACIÓ I CREACIÓ

En aquest mes de Novembre , l’Espai Capgròs presenta una exposició, si més no peculiar. El protagonista és el jove artista i dissenyador gràfic Àlex Valls que ens ofereix , de juganera manera , una visió de diversos indrets , elements , conceptes , etc.. que en el seu conjunt configuren el que en diem “Mataró”.

Tal i com ja es va dir en el moment de la inauguració , la proposta expositiva que es va fer en el seu moment a Àlex Valls anava relacionada amb la seva vesant plàstica. Les seves pintures que havia tingut ocasió d’exposar en el Sant Lluc i com a conseqüència en la col•lectiva de joves seleccionats , encara que es movien en una certa densitat creativa que calia depurar , permetien pensar que en el temps entre l’acord expositiu i la data fixada haurien presentat suficient variació com per fer més que atractiva l’exposició. El que ningú podia arribar a pensar que tant.

Confessa l’autor , que angoixat en certa manera al veure que no acabava de rutllar en la seva vessant plàstica , va rebre de Martí Anson , - company amb qui comparteix espais encara que no treballs -, el millor dels consells: “sigues tu”. Així que Àlex Valls per apostar decididament per la seva tasca de dissenyador i d’aquí sorgeixen una vintena de pictogrames referents a la ciutat. Unes peces àgils, alegres , realitzades amb intel•ligència , bon humor i un deix de sornegueria que sorprenen a l’espectador, tot captivant-lo, i que el motiven a participar en la juguesca d’anar endevinant la resposta de tots i cadascun dels “jeroglífics”.

Una aposta que hem de considerar creativa de totes totes. I amés artística ja que en ella es conjuga la sensibilitat , l’estètica i la comunicació de sensacions i emocions amb l’espectador.

Una exposició de la que aconsellem la participativa visita ja que a més va acompanyada d’una aposta olfactiva , amb perfums i olors relacionats amb cada indret.

Però mentre , i com entreteniment , us deixem amb el resum de les obres presentades. Cal començar a trencar-se el cap per trobar solucions “ mataronines” a cadascun dels mateixos. Us donem un parell de dies i llavors us oferirem les solucions , encara que el millo sens dubte és acostar-se a l’Espai Capgròs i gaudir de la joiosa i creativa aposta de l’Àlex Valls.

SENSE IMAGINACIÓ NI CREACIÓ

La fotografia que encapçalà aquest apartat del post correspon a Mª Antonia Soler , una coneguda artista d’Hostalets de Pierola, resident a Barcelona , d’ampla currículum comercial, amb estudis amb Roser Vinardell i Martínez Lozano, d’entre altres i que és ben coneguda dels afeccionats mataronins ja que obra seva està en permanència a la galeria Lolett Comas .

Soler és una artista que amb les seves “peculiaritats” ha sabut fer-se un lloc en el camp del que podríem dir “Figuració i vaixells” per el seu estil personal i inconfusible. Les seves obres , amb clientela fidel, es mouen en un màxim de 3000 euros.

Aquesta altra obra, a vol ras i tapant la signatura , hom diria que és de Mª Antonia Soler, ja que respon a la totalitat de les seves característiques, i de les seves mans han sortit obres ben parelles, o ves a saber si iguales. I diem això ja que la signatura correspon a Anselm Cester , de qui fa no res vàrem descobrir la seva faceta de plagiador. Sigui com sigui , el preu marcat a artbreak.com , lloc del que està treta la imatge , és de 4200 euros i porta el títol de “The lighthouse”. Deixem el qualificatiu al gust del lector.

I voldria que aquesta sigui la darrera vegada que aquest nom apareix en aquet blog. Però avui cal parlar de nou d’ell davant una sèrie de fets que ens han , - a mi i a altres -, deixats bocabadats , amb una dinàmica de disculpa envers el plagiador al que es reconeix s’ha equivocat , però que no n’hi ha per tant i que els periodistes ens hem passat tres pobles i que ja estava bé de ser jutges de la situació, i més quan l’interfecte havia demanat disculpes. En resum, l’etern tema de matar al missatger. Del callem i amaguem, que la roba bruta es renta a casa, que així en sortirem tots perjudicats , i a més el bon home és molt sensible i ho està passant molt malament... Quins pebrots.

Per això i per acabar definitivament el tema vull dir:

Que el tractament periodístic ha estat impecable. En el cas del meu blog penso que va existir fins i tot un to de distanciament no habitual. En el cas de l’article de Judith Vives per el capgròs.com , sols es pot qualificar amb un mot: irreprotxable.

Però no és pot dir el mateix per part de Cester, que executa una disculpa plena de mentides i en la que poc apareix el penediment precís i mínimament exigible.

Enganya quan diu que sols existeixen aquelles quatre peces plagiades. N’hi ha més de detectades i la similitud amb MªÀngels Soler , en aquet cas d’altres obres antigues, detectada per altres persones que també formen part del món de l’art , és simplement punyent i colpidora, i favoreix el pensar que quasi tota la seva obra porta una còpia a l’esquena.

Té clara intenció d’enganyar , quan sabent-ho exposa obres plagiades, i quan s’oblida com si no hagués passat res que l’obra que podríem titolar “M.Antonieta” , va ser venuda , - segons pròpia confessió de l’artista -, pocs dies abans de la inauguració argentonina i per això no va poder-se exposar malgrat estar en el llistat de preus. Per mes dades , el lloc de la venda fraudulenta va ser Vic i el preu 4000 euros.

Enganya quan diu que la resta d’obres son 100% seves i en canvi ràpidament elimina totes les entrades al seu blog , el converteix en blog per invitació, i de pas elimina també TOTES les obres del seu espai a Artelista , i en deixa tan sols una d’antiga per no perdre el registre.
Si les obres eren 100% seves , a que ve aquesta fulminant neteja. No serà que hi ha molt a amagar?.

Certament el que no faré és llenya de l’arbre caigut. Després d’aquest comentari no perdré un minut del meu temps ni per ell, ni per seguir investigant al personatge. Per mi està tan eliminat com les seves obres a Internet. Però avui calia la puntualització.

Si hi ha un dolent , aquest està ben clar. I voler confondre amb queixes a les més altes instàncies en ares del que podríem dir “caritat cristiana” no està de lloc en aquest cas i d’aquesta manera. Cadascú a casa seva fa el que vol. A mi no m’ha agradat gens com ha gestionat “la crisi” , alguna de les parts implicades. Si jo hagués format part d’aquell col•lectiu la meva queixa hauria estat airada pel silenci i per l’ocultació. Però si ells han cregut que era precís actuar així, res a dir i aquí pau i després glòria.
Però en aquest cas , de lliçons les mínimes .I més quan l’escut és algú que ha fet tan mal a l’art local en tots els seus camps ( artistes , públic, galeries ) i que com si res, pensava que d’aquí uns dies farà un any.

La història ja està. Trista com a bon segur ni ha d’altres. El perdó tot, però l’oblit .....Ara ell té a les mans el seu futur. Que triï el que triï i que sigui per a bé. De cor que li desitjo


ART A PANTALLA OBERTA

Aquest dimecres i en el popular debat de la Teleivisó local “Pantalla Oberta” el tema triat ha estat l’Art a Mataró i el Maresme. Al costat del presentador habitual, el bon amic Pep Andreu, estarem per debatre el tema Núria Poch , directora del Basast , Lluís Albertí, director del Museu de Llavaneres , Josep Mª Codina , artista pintor , Teresa Roig , programadora d’exposicions i membre de la directiva del Sant Lluc , i el que això escriu.
Un debat que esperem sigui ben atractiu i profitós.

I ja que parlem de Núria Poch he de dir que he rebut una trucada personal interessant-se per l’affaire de la presentació del Museu Bassat als artistes , de la que parlàvem ahir.
Ha entès perfectament el tema i m’ha indicat que farà tot el possible per reconduir la situació, amb la possibilitat d’una segona visita en hora vespertina com a més possible solució al conflicte. Una actitud la seva que com sempre ha estat al nivell de la seva professionalitat exquisida i que un ha acollit amb tot plaer.