Aquests dies tots els mitjans d’informació ens conviden a invertir “en seny” , a l’entorn de la proposta econòmica dels bons emesos per la Generalitat de Catalunya , el que segons els experts sembla ser una bona inversió.
Un , poc potent econòmicament parlant , ha intentat invertir en seny el silenci d’aquests dies sense publicar res en el blog. Un silenci que ha estat volgut , i no pas per raons de manca de temps, vacances o obligacions personals o professionals. Un silenci que , al menys , aireges la mala llet que un tenia dipositada i que a bon segur de publicar el passat divendres, per ex, hauria pogut dir coses molt grosses en les que tenint del tot raó , el to, volgudament aïrat , hauria estat a bon segur contraproduent. I això ho sap molt bé un bon amic , al qui vaig descarregar el meu enuig i la meva irritació.
Invertit dons el temps en seny, ara m’agradaria que altres , en especial els que manen , fessin la mateixa inversió i rectifiquessin les seves propostes que crec tan mal fan a l’art i als artistes mataronins.
Anem dons a pams i comencem
BUFETADA I MENYSPREU DEL GOVERN DE LA CIUTAT ALS ARTISTES LOCALS
Les relacions entre el món artístic local i el Museu Bassat no han estat mai planeres. Els artistes , reconeixent de totes totes la gran importància que pot significar l’arribada del Museu a Mataró i la seva possible transcendència en l’art de la ciutat , sempre han estat queixosos de no haver estat informats mai de com anava el tema i principalment ho han estat, ja que mai s’ha parlat de l’encaix que podria existir entre el Museu i els artistes locals i les seves activitats ( per exemple i encara que era públic de fa temps, el Bassat s’inaugura justament el mateix dia en que la mostra de “El Casament” de tant ample participació col•lectiva d’artistes locals , s’inaugura al Tinglado del Port de Tarragona , espai de bon nivell en l’entorn de l’art català ).
Unes relacions queixoses que se li han fet notar sempre a Bassat , tant en l’acte del 25 aniversari del Capgròs, com molt especialment en l’acte organitzat pel PSC i Ferran Mascarell de protagonista , on els dards varen ser punyents i directes.
Tot veient això, un dels membres del Consorci del Museu va proposar realitzar una visita prèvia dedicada als artistes de la ciutat , que tot essent una justa deferència , servis alhora per solventar mals entesos. La proposta va ser acceptada , es va posar fil a l’agulla i la data del dimarts 9 a les set de la tarda va ser la prefixada.
Comença la preparació de l’acte i es demanen direccions a l’IMAC per a tal de fer arribada la convidada a tothom. L’IMAC respon amb tan sols dotzena i mitja de noms. Toc d’alerta i es demana la col•laboració a diversos col•lectius d’artistes i a mi mateix , per a tal de que no es repeteixi el lamentable acte de l’homenatge a Rovira Brull, especialment en el que pertoca a la tocada de crostó públic a l’Alcalde i al Govern municipal.
Tot sembla que va pel bon camí i de cop i volta arriba la convidada amb, oh sorpresa !que la mateixa és per el dimecres 10 a les 13 hores , és a dir, en dia laborable i a hora laborable.
A veiam si ens entenem. Lamentablement el nombre d’artistes locals que es poden dedicar professionalment i exclusivament a l’art , son mínims. Ens sobren els dits de les mans per comptar-los. La resta ha de compaginar la seva activitat creativa amb d’altres de tota mena , algunes relacionades amb l’art com és el cas de l’ensenyament , i pel general amb treballs de tota mena que li donen per viure , mentre que l’art esdevé la seva passió a la que dediquen tota mena d’esforços, creadors d’ entre els quals un s’inclou.
Essent així, com es pot convocar un acte en el que s’intenta participi el més gran nombre de creadors possible, en un dia laborable i en hora encara més laborable?. La proposta o és de necis , - que m’agradaria pensar que no és el cas -, o simplement vol ser una provocació que tot servint per tapar l’expedient , serveixi d’excusa , culpabilitzant de pas als creadors per a la seva “no” assistència.
Si s’indaga el per que de convocatòria tan aberrant , la resposta és immediata: Per raons d’agenda. Però d’agenda de qui?. - De Baron i Bassat.
Ah carai!. Però no dèiem que l’acte era dedicat als artistes. Si és així, serà l’agenda dels artistes la que haurà de manar , i per tant l’acte s’hauria de celebrar en moment adient , és a dir al capvespre com es fan tot els actes culturals d’aquesta mena. O és que l’Ajuntament , per exemple, realitza els seus actes culturals en laborable i a l’hora del migdia?.
Ara el que per ells importa és la foto. A l’hora de la convocatòria sols hi podran assistir els quatre professionals, els jubilats i els aturats. I amb això ja n’hi ha prou. Baron i Basast volen la foto “amb els bons” , la resta , la morralla , aquells que donen els substrat que dona xup xup al caldo de caliu artístic de la ciutat , no serveixen per lluir.
Una foto amb els quatre importants , als que com d’atrezzo es podran afegir un parell de joves de Can Xalant i algun jubilat de la Sant Lluc, i ja n’hi ha prou per a sortir en el Capgròs i el Tot, i per un tall de veu en els informatius de la tele i la ràdio municipal.
És per això que un que forma part del col•lectiu que dedica molts esforços a l’art mataroní , - molts més que tots aquells que cobren bones mesades de l’Ajuntament -, i que òbviament treballa en altres menesters ha sentit la falsa convidada com un bufetada , un cop baix, un menyspreu absolut. Un s’ha sentit ,resumit en una sola paraula, humiliat.
Però estem a primer de mes i queden dons encara deu dies per rectificar. I la rectificació és , no tan sols necessària, és imprescindible.
Diem-ho clar , els artistes no necessiten ni a Baron ni a Bassat, i estic per dir que quasi la seva presència els hi sobra. A qui necessiten és a Núria Poch , la directora del Museu, per rebre les explicacions pertinents i realitzar una visita tal com cal.
Per tant si Baron i Bassat precisen de la foto dons que facin la visita al matí, amb els quatre privilegiats , convertits en veritables esquirols del col•lectiu. I al vespre que es faci altra visita per a la resta , per a la morralla, per a la púrria, per els desheretats que hem de treballar en qualsevol cosa per poder dedicar després el nostre esforç a l’art , a la cultura , i no ho oblidin, a la ciutat.
Per tot això, és imprescindible fer marxa enrere.
Espero que el seny que el Govern va tenir per rectificar amb la Nau Gaudí i donar-li el destí cultural que tants havíem reclamat , li serveixi per rectificar de nou per esborrar la bufetada , el menyspreu i la humiliació que és per al col•lectiu plàstic de la ciutat , celebrar un acte com aquest en dia i hora tan improcedent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada