ALQUÍMIA FALLIDA

Després de molts anys d’absència Joan de la Ossa retorna a l’activitat expositiva en la seva ciutat tot presentant la mostra “Solve et coagula” a l’espai de Gal-Art.

Una exposició aquesta que el resitua justament al mateix indret on ja fa anys l’haviem deixat , fet que es pot observar des de dos angles contraposats, com ho pugui ser el pensar en el convenciment de l’artista de que aquesta és la seva “veritat” creativa i per tant mantenint-se fidel a ella, o al contrari, que el temps passat no ha estat aprofitat per evolucionar, tal i com cal, en la seva carrera artística. Sincerament, i al meu entendre , crec que la realitat es mou amb part d’ambdues tessitures.

Joan de la Ossa va prendre part allà els començaments dels vuitanta, d’un grup d’artistes que encapçalats per Gregorio Sabillón establiren a la zona l’estètica de l’anomenat “realisme màgic”, un concepte plàstic que beu del surrealisme però es diferència d’ell ja que intenta donar versemblança al fantàstic e irreal, mentre que el surrealisme es considera fruit d’un automatisme psíquic pur. Aquest realisme màgic s’estructura en una pintura de clara arrel figurativa i realista, que es modificada en les seves parts essencials per altres elements igualment reals , sense que existeix una connexió evident entre ells. Tot en un entorn en el que el magicisme, l’esoterisme i la no-realitat agafen protagonisme i volada.

Va ser aquesta una tendència que va disposar de força atenció degut al fàcil lligam que es podia establir amb l’anomenada Escola de Mataró ( Alcoy, Rovira Brull, Novellas, Jordà...), encara que ambdues quedaven clarament diferenciades en la forma degut a que aquestos ,- amb l’excepció de Jordà-,no apostaven per un realisme estricte; i en el fons ja que la crítica social era contundent aquí mentre que en Sabillón , de la Ossa i companyia aquesta es diluïa en intensitat i en l’ús d’una certa necessitat de cercar una estètica més agradable.

Ara Joan de la Ossa ens repeteix la història però amb resultats molt menys escaients i aprofitats ja que queda coix en el plantejament formal d’aquesta tendència com ho és la perfecció del realisme , i també amb la intencionalitat del missatge de fons.

Formalment l’obra de Joan de la Ossa es presenta disminuïda en el seu obligat academicisme. Encara que l’aparença d’una mirada ràpida ens pot portar cap un cert engany de perfecció, un més detallat examen de les obres presentades ens mostra l’evidència d’un bon grapat de problemes tècnics diversos que van des de problemes de perspectiva en el cas d’elements diversos fins a una figuració humana plena d’impossibles en forma de postures i anomalies corporals vàries que a bon segur omplirien el gust de qualsevol cirurgià ortopèdic. Elements ells als que cal afegir el clar mimetisme envers certs autors ( el cas de Jordà és sagnant ) el que redueix de forma evident l’avaluació qualitativa del seu treball.

Però malgrat la importància d’aquests elements, el ser possible millorar-los fa que el neguit al respecte del treball de De la Ossa es traslladi al missatge que vol trametre.

Ës ben cert que el camí triat per l’autor és tan vàlid com qualsevol altra, però és igualment cert que cal un nexe comunicatiu envers l’espectador que vagi més enllà d’un fons fora de focus que ni atrau, ni commou, ni preocupa, és a dir que no emociona i per tant no comunica.
El fons de l’obra de Joan de la Ossa ha quedat tou i anacrònic , en uns moments com els actuals en que la reflexió vital de qualsevol obra d’art s’ha de moure en uns imputts i unes coordenades ben diferents, quan no oposades , a les que serveixen de fonament a la seva pintura.

Una reflexió que es resumeix en el títol de l’exposició “Solve et coagula”, una expressió fonamental en l’alquímia medieval i que expressa la filosofia del concepte” dissol i agrega”. Un concepte que s’estableix en diverses lectures que van des de la que ens parla de les forces oposades de la Natura ( matèria i esperit ) fins a les energètiques en la dissolució de l’objecte per refer-se en l’abstracció de l’energia, i fins i tot a psicològiques que vinculen els processos conscients i inconscients de l’home tot relacionant-los en la dualitat del pensament humà com a ser pur i com a ser “educat”.

Uns conceptes fonamentats en  l’obligat sentit químic de la paraula “solve” = solvent ( substància o líquid capaç de dissoldre un cos o altra substància), que res té a veure en la definició adjectival ( que mereix crèdit ja que acompleix amb les característiques necessàries ), tal i com es va expressar públicament .
Així avui per avui l’alquímia de Joan de la Ossa resulta fallida i no aconsegueix assolir justament una de les definicions més establertes de la seva frase titular que ens diu que “res de nou es pot construir si no creem espai tot desfent el vell “. En les seves mans i en les seves capacitats de retomar l’esperit estètic i plàstic del seu concepte interior, traslladant-lo correctament a les exigències comunicatives d’ara mateix, rauran les possibilitats de que el seu nom i el seu fer assoleixin un reconeixement, o com succeeix actualment passin desapercebuts per una manca de capacitat de comunicació.

Joan de la Ossa. “Solve et Coagula”
Gal-Art. Del 18 de Gener al 5 de febrer de 2011

CONSORCI  MUSEU BASSAT. NO ANEM BÉ

En la meva entrada diària al web municipal per veure si d’una vegada es dignen en ubicar la Nau Gaudí i la Col•lecció Bassat entre els elements culturals dels que disposem a Mataró , aquest cap de setmana em vaig trobar amb una notícia que em va deixar un sabor agredolç.

La notícia ens indicava en titular que la Col•lecció Bassat estrenava visites guiades amb els Amics del MNAC , tot afegint que en aquest mes de gener la col•lecció Bassat rebrà la visita de més de 120 persones , en quatre grups exclusius de l’Associació d’Amics del MNAC, encetant així un servei que posa a disposició de qualsevol grup de persones la possibilitat de visitar l’exposició que es va inaugurar el mes de novembre passat i que ja ha rebut més 2.000 visitants, així com la resta d’exposicions que ja estan en calendari fins al 2013. Aquest servei permet organitzar visites guiades concertades a càrrec d’experts en Història de l’Art fins i tot en horari fora d’obertura i durant el cap de setmana, fet que significa visites exclusives de l’exposició a la Nau Gaudí per als grups interessats. L’entrada és gratuïta i el preu de la visita guiada és de 3 € per persona,

No hi ha res a dir, la notícia és magnífica però cal dir en contrapartida , que ningú a Mataró crec en tenia coneixement , o si més no, en cap lloc s’havia explicat aquesta possibilitat de visita guiada de la que, oh sorpresa! , si en tenien notícia la gent del MNAC i ja en poden gaudir.

Em sembla que el Consorci del Museu Bassat no ha actuat bé, deixant de costat a la ciutat que l’acull i que n’és el seu actual mantenidor. Com s’ha de fer per poder gaudir d’una visita guiada?. Quanta gent cal per formar un grup?. A on s’han de dirigir els interessats?.Masses preguntes sense resposta degut al que ja és tradicional en el nostre Ajuntament, com ho és una més que deficient comunicació, a la que en aquest cas s’ha d’afegir un evident menysteniment envers els seus ciutadans.

Unes preguntes que exigeixen una ràpida resposta , acompanyada amb una més que obligada disculpa, que cal suposar no arribarà.

PS.- Pregunta amb mala llet:

Quan hi hagin visites guiades , estarà penjada l’obre puntal de la Col•lecció , que és el Mosqueter de Picasso , davant del qual, i ben riallers, es va fotografiar tothom en els dies inaugurals? ( veure foto )

I dic això ja que lamentablement de fa un temps , aquesta obra picassiana no es troba en la col•lecció per oficials problemes en les mesures de seguretat , que traduït al normal vol dir que no hi ha diners ni per la vigilància adequada , ni per poder cobrir l’assegurança.

O sigui que una capgrossada més. Obrim un museu i als quatre dies amaguem la peça cabdal, i a més , sense dir-ho, no fos cas de fer el ridícul.

De veritat que no comencem bé.

Però amb tot, nosaltres seguim

74 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL


460 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA