dimecres, de setembre 07, 2011

EN EL CAMÍ




Com dèiem l’altre dia , la temporada artística mataronina ha començat amb rigorosa puntualitat , amb exposicions que semblen servir de “tocs d’avis” per el Sant Lluc, Festa Major de l’art més popular de la ciutat i mostra que inaugura “oficialment” la temporada.

Enguany aquesta prèvia s’ha formalitzat amb el bateig expositiu seriós de dos creadors mataronins,- l’Ana Caballero i en Toni Martí -, i també amb l’esclat expositiu en un  salt de nivell de  qualitat de Josep Maria Jodar , amb l’exposició “Maresme .CA  Next Exit” que s’inaugura el proper divendres a la sala del Col·legi d’Aparelladors , en el que pressuposem continuació creativa a la interessant exposició que presentà la passada temporada a Llavaneres.

Curiosament Ana Caballero i Toni Martí, els dos protagonistes del tret de sortida , presenten , tot i les seves corresponents i evidents diferencies , uns paral·lelismes que be cal considerar.

Ambdós corresponen a una generació que ja ha depassat amplament el concepte d’artista jove , però malgrat això son absolutament desconeguts a la seva ciutat en la que han tingut una presència artística quasi nul·la. Ana Caballero ha tingut però una intensa activitat a Itàlia , on ha residit alguns anys , mentre que he de confessar el meu desconeixement total  en relació a la carrera de Toni Martí.

Un paral·lelisme que es reflecteix en certa manera en aquesta estètica personal al voltant d’una abstracció que roman dispersa i inconcreta en les diferents peces de la mostra, alhora que també es fa palès en la importància que donen ambdós a la tècnica i als materials a emprar.


Ana Caballero aposta per una pintura sensible , en la que el color és un element fonamental en el concepte global, i amb la que vol plantejar unes emocions personals. Encara que es mou amb ductilitat en l’abstracció precisa un element figuratiu reconeixible com a  fonament i eix general del treball, al voltant del qual va desfent el procés deixant que sigui l’espectador el que tingui la percepció anímica de l’obra. Un treball ben estructurat encara que amb algunes mancances en la metòdica , que caldria polir  per aconseguir uns conceptes més interiors que visuals amb els que aconseguir donar més força al conjunt que a vegades peca d'una  insuficient intensitat.



Toni Martí és potser més abstracte en la concepció però encara manté evidents dubtes de quina és la millor manera d’expressar les seves sensacions, si mitjanant una abstracció de caire poètic , si recolzar-se en el tatxisme en la seva recerca de l’equilibri , o bé endinsar-se per una abstracció més reglada i racional, on l’exactitud del tot aporti la força al conjunt.
Potser son en aparença massa camins per a una sola finalitat , però queda ben clar en la mirada atenta a l’exposició que el camí de Toni Martí passa obligatòriament per el concepte de la llibertat.

Ho diem així ja que malgrat el seu esforç, - moltes vegades reeixit -, de presentar una obra ben estructurada  i tècnicament ben realitzada , res aconsegueix si el camí de les emocions queda sotmès a aquests fonaments i estructures. Martí ha de potenciar la seva cara més passional , ja que és allà on aconsegueix unes obres vibrants i engrescadores que ràpidament comuniquen amb l’espectador. És en peces com les del flyer o les més purament tatxistes on es nota la vibració creativa d’un artista ben desconegut i que de ser exigent amb si mateix , pot aconseguir uns resultats ben valorables.

ANA CABALLERO. “Espai Capgròs”. Fins el 28 de Setembre de 2011

TONI MARTÍ.- “La Presó”. Fins el 30 de setembre de 2011


“ESPAI D’ART”

Els vells afeccionats recordaran , - o al menys així espero - , el programa televisiu “Espai d’Art” que durant 20 temporades , i amb la direcció i presentació de qui això ecriu , es va mantenir ala graella de la Televisió de Mataró.
Avui ,amb joia, puc avançar que a finals de setembre tornarà  la graella de m1tv , mantenint l’ideari de: noticies , entrevistes i reportatges filmats de les més importants exposicions locals i comarcals.

Avui no he pogut dir no a la petició de tan bons amics com ho son en Jaume Puig , en Pep Andreu i en Joan Catà, que m’ho han posat tan clar i fàcil que era impossible la negativa.
Per tant, encara que queden uns dies , espero que en sereu fidels seguidors.




4 comentaris:

  1. Vivir para ver! Amb el que vas arribar a "rajar" d'aquest canal de televisió!

    ResponElimina
  2. Encara que no tinc costum de replicar els comentaris que es fan als meus post, crec que és necessari fer-ho en aquesta ocasió ja que el dit no correspon a la veritat.
    De qui vaig “rajar” , i de valent ,va ser de “Maresme Digital” l’emissora que el Govern de Mataró es va treure de la butxaca amb uns penosos resultats periodístics que la van portar al més absolut fracàs , però que alhora va ofegar econòmicament a televisió de Mataró, la meva , on vaig col•laborar durant vint anys , amb el gran honor d’haver-ne estat el seu primer presentador en antena.
    Ara , després de la fusió i amb els corresponents ajustaments, el resultat final no és altra que la graella de la programació és justament la de TVM , amb els petits afegitons comarcals, i els professionals que estan al davant son els de TVM ( Jaume Puig , Pep Andreu, Oriol Debat, Josep M. Spà …). És a dir que m1tv és ni més ni menys que una renovada TVM amb diferent nom, i amb aquestes circumstàncies entrar a m1tv és , ni més ni menys, que com tornar a casa.

    ResponElimina
  3. M'expliques com Maresme Digital va ofegar TVM? Robant-li publicitat? El cert és que si no hagués existit el consorci públic fa temps que l'antiga TVM hauria desaparegut. I també vas criticar i fort la fusió. El que passa és que no t'en recordes o no et convé enrecordar-te.

    ResponElimina
  4. Anònim
    Ja saps que quan un es fa gran acostuma a perdre la memòria propera però que en canvi se li aferma la més llunyana. I en aquest cas no feia falta ni tan sols tenir memòria. Com que un té el costum de dir les coses públicament i no amagar-se, com fan els covards , sota l’anonimat, tan sols calia anar als meus post d’aquells dies per veure la història.
    És clar que vaig criticar la fusió. En aquells moments la fusió no va ser tal i si una absorció en tota regla. Sota el comissariat polític existent a “Maresme Digital” , que tenia per única missió realitzar una informació clarament partidista, fet que xocava frontalment amb la postura independent de TVM, tot indicava que es perdia una veu lliure , ofegada per una veu de govern ( curiosament dels meus).
    Però a vegades les coses no surten com es pretén. Al ser “maresme digital” un evident muntatge polític “full” i en canvi “TVM” ser una estructura periodística , el resultat al final ha estat el que és , que de maresme digital queda el que hi havia de bo,- la tècnica -, i la resta ,és a dir l’apartat periodístic, és la gent de TVM , la meva. I en aquestes condicions no trobo cap incongruència entrar-hi a col•laborar.
    I abans de que ofereixis qualsevol estirabot , vull deixar ben clar , que ha estat m1tv qui m’ha demanat si era possible la meva col•laboració , amb resposta afirmativa. Fet que agraeixo, i molt, a Pep Andreu, Jaume Puig i Joan Cata , artífexs d’aquest retrobament

    ResponElimina