a uns quants anys els artistes
no tenien el costum de titular les seves exposicions que quedaven resumides en
la determinació tècnica ( olis, aquarel·les ... ) o en la temàtica ( paisatges
, marines , bodegons , figures..).Però amb el pas del temps l’artista, degut molt especialment a l’evolució creativa que va
comportar cada vegada més el treball seriat o continuat al voltant d’un indret
o idea , va anar agafant el concepte de que un titular genèric servia per donar
més consistència al conjunt del presentat.
Avui en dia el “nom” de l’exposició
és en certa manera un element cabdal de la mateixa ja que serveix de prèvia per
a l’espectador ja que hauria de correspondre a la realitat del presentat. Un
titular que moltes vegades servirà de definitori de la mostra.
Carmen Escribano , l’artista que
exposa aquest més a la galeria Art i Gent d’ Argentona , ens va sorprendre amb
un títol per la seva exposició tan “especial” com el de : “De la memoria de un
bajo vientre” , que de bones a primeres et deixava en una incògnita però amb el
run-run de que allò no podia “pintar” molt bé, una premonició absoluta acomplerta
en visitar la mateixa.
Kim Queralt , l’abnegat
propietari de la galeria , certament té bon ull per anar triant artistes per arreu
i confegir una temporada ben atractiva en la seva aparent modèstia , però
evidentment de tant en tant li colen un
gol, com el que li han marcat en aquesta ocasió.
Carmen Escribano és obvi que no és una artista , és simplement una persona que juga amb formes i colors d’una manera indiscriminada sense seguir cap mena de paràmetre lògic , aconseguint uns resultats a vegades agradables a la vista i en certa manera amb un cert equilibri , mentre que al costat apareix un treball que ni tan sols arriba a la característica d’anecdòtica. Tot esdevé una simple explosió de gestos i colors conformant una obra tan bigarrada per fora com buida en el seu interior.
Crec que el que passa és que per
l’autora el concepte de creació s’estableix més en una base terapèutica
personal que no pas en el sentit creatiu precís quan del que es tracta és d’una
exposició en una galeria d’art. El que a nivell personal és plaent , defensable
i fins i tot recomanable, en el moment que abandona aquesta esfera de l’íntim,
esdevé absurd , inútil i evidentment llunyà al mínim concepte amb el que vulguem
agafar el sentit artístic i creatiu.
Exposició dons perfectament
prescindible per al públic en general, per més que a bon segur pot haver estat
positiva en la intimitat d’una pintora que està massa lluny dels mínims
exigibles per a una galeria d’art.
“De la memoria de un bajo
vientre”. Carmen Escribano
Galeria Art i Gent. ArgentonaDel 10 de febrer fins el 7 de març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada