Potser la més gran satisfacció
per un crític impenitent en això de visitar exposicions , sigui quin sigui el
seu protagonista , està en veure aquella mostra iniciàtica i pensar que allà hi
ha futur. Apuntar el nom i deixar passar el temps per veure si encertes. Quan
així és , no ho dubtin que és el nirvana.
Eduard Novellas és un d’aquets
casos. Vaig tenir la sort de visionar les seves primeres exposicions i la desinhibició amb la que afrontava la figura amb una certa
passió entre vitalista i expressionista , donava ales a pensar que allà hi
havia “matèria” d’artista. Ara passats els anys, tot ha quedat confirmat.
Eduard Novellas ha deixat de ser , malgrat la seva joventut , una promesa per
esdevenir una veritable i ben positiva
realitat, tal i com confirma amb la magnífica exposició “New Figures 2” que
presenta a la sala d’exposicions de Can Caralt a Sant Andreu de Llavaneres.
Una sala que queda plena a vessar d’intensitats artístiques , mitjançant
l’escassa dotzena i mitja de peces que ens presenta , en forma de figures i retrats. I crec que cal fer-ne diferenciació estricte
del concepte i no caure en l’imperdonable error en que va caure Ca l’Arenas en
la seva mostra inaugural, dedicada al retrat i que no en tenia un com imatge
corporativa i sí una figura.
Figura és com diu el diccionari
, la representació d‘una forma , especialment la humana , pel dibuix. Mentre
que per retrat hem d’entendre el mateix concepte amb l’afegitó de la necessitat
de la identificació del retratat, tant en l’aspecte extern com en el de
captació de les característiques personals interiors.
Ara i aquí , figures i retrats es
donen la mà ja que en els dos aposta pels mateixos caràcters. Conceptualment
segueix amb el domini aclaparador que li
permet no tan sols vestir l’estructura de l’obra de manera perfectament adient
, ja sigui mitjançant el “posat” tradicional , en el que podríem dir concepte
clàssic del retrat , ja sigui en el concepte global o de grup , en el que les
diverses figures es complementen, marcant per si mateixes les distàncies i els
privilegis de protagonisme, per confegir un tot coral que incideix clarament en
l’espectador.
Aquest potser és justament el
punt clau en el treball de l’artista . Eduard Novellas no vol de cap de les
maneres fer un treball que sols tingui una possible mirada , la de l’espectador.
El seu és un treball de força recíproca: L’espectador mira , però alhora se
sent observat per el retratat , en una dialèctica de tensions , mirades i
comunicació. Una mirada dual que ens obliga a intentar endinsar-nos en els
mateixos i resituar-los en els nostre àmbit personal i general.
Aconsegueix així unes obres de
fermes estructures que accentuen el seu poder mitjançant el concert tècnic que
desenvolupa Novellas amb tot encert. Ja sigui el dibuix que segueix el ritme
gestual que tant li agrada ; ja sigui el color que s’estructura pla i dispers en
un joc equilibrat d’oposats i complementaris. Ja sigui fent ús del propi material
estructural ( fusta , paper de diferents tonalitats ... ) per convertir-los en part
pròpia de l’obra ; ja sigui amb l’atreviment
d’un anar més enllà sense por de desballestar res.
Tot això configura una mostra
rotunda , impactant , de molt alta qualitat en la que és difícil quedar-se amb
alguna peça en concret ja que cap d’elles desmereix en res a les que l’acompanyen, potser amb l'únic però a l'obra triada com a cartell de la mostra que no fa justícia en res al global de l'exposició.
New Figures 2 és una exposició
que marca ja un camí sense retorn en el treball de l’artista mataroní . Una
exposició que de nou dona protagonisme a la figura i al retrat i ho fa amb la
dignitat que sols els grans artistes poden expressar. Tot en una exposició d’obligada
, lenta i repetida visita.
Una exposició simplement emocionant
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada