La temporada artística a Ca l’Arenas
comença aquest divendres , data que no està gens malament tenint en compte que
sols falten tres mesos per acabar-la. Ho fa amb de nou sota el paraigües d’un
eix temàtic de títol “Mar de fons”, un títol que fàcilment pot ser premonitori.
I dic premonitori ja que sabent
un el que sap, sols li queda arrugar el nas i esperar a que s’inauguri la mostra
per confirmar de visu tots els mals presagis. Dic esperar dons un no ha pogut veure la mostra, encara
que aquesta va ser presentada als mitjans d’informació locals ,acte al que òbviament no vaig estar convidat
malgrat exercir la crítica d’art a un mitjà privat ( capgròs) i a un públic (
m1tv) de la ciutat , però el veto permanent per part de l’IMAC segueix , fet
que tenint en compte que un va estar escollit per el Ple municipal com a membre
del Consell Rector de l’ens cultural , converteix el fet en kafkià.
(Espero que el director de l’IMAC
, en Josep Mª Torrent, com a periodista que és em pugui explicar les raons d’aquest
veto , democràticament intolerable ).
A bon segur que hi haurà mar de
fons i un apunta ja tres eixos: El molt poc treballat fil conductor de la
mostra . El baix nivell general de l’exposició amb peces agafades pels pèls . L’externalització
de les exposicions de la planta baixa.
Per intuir els dos primers temes
sols cal fer una mirada al catàleg de mà que es trobarà a l’exposició i que un
bon amic m’ha fet a mans.
Així l’exposició es distribueix
en cinc àrees: Mataró ciutat oberta al mar ; Una vida al mar ; La descoberta de
l’oci; Bellesa inabastable ; Evocacions marines.
Les explicacions de les mateixes
, sense referències artístiques encara que es tracti d’una exposició d’art ,
les deixo al seu judici si és que son capaços de llegir-les i digerir-les.
Al respecte de la qualitat un
sempre ha cregut que el correcte és fer que en els catàlegs apareguin les “millors”
obres del presentat. Us puc ben assegurar que si el millor de l’exposició son
les obres que s’expliciten el resultat
de l’exposició serà ben galdós.
A més el catàleg de mà demostra
la manca més absoluta de respecte per el veritable protagonista de la mostra
que és , que ningú ho oblidi, l’art. Molta , molta , però que molta lletra (
per cert ben insubstancial ) i cinc reproduccions de la mida d’un segell de
correus. Absolutament vergonyós.
Una manca de respecte que a més
s’individualitza amb dos fets lamentables. :
Per un costat l’obra d’Albert
Alís es datada així “1976 ?” . És de la
manera que ja va ser datada en l’exposició de la Donació Xavier Ubach. Llavors
ja és va queixar públicament l’artista ja que no entenia ni com no s’havien
dirigit a ell per datar-la correctament ( tasca obligada en un Museu que vulgui
ser considerat com a tal) i com no havien pensat en l’impossible de la data ja
que segons ella , l’artista hauria estat un nen prodigi dons sols tindria
quinze anys. Ara han passat set anys i es repeteix l’errada i la manca de
respecte.
Una manca de respecte que s’accentua
caient a més en la il·legalitat , - vergonyós dons estem parlant d’un espai
municipal -, reproduint en pòsters , banderoles i catàlegs , una part d’una
obra artística sense indicar en cap lloc quin és el seu autor, fet que vulnera
la propietat intel·lectual del creador i que hauria d’obligar a l’IMAC a corregir
tots els elements de difusió tant per qüestió legal com ètica.
EXTERNALITZACIÓ
En els post del 17 i 24 de Març
, vaig fer els comentaris avinents a les declaracions que els màxims dirigents
de l’IMAC m’havien fet de paraula i per escrit al respecte de les exposicions
que seguirien a l’actual i en especial al fet de que fos l’Associació Sant Lluc
les que organitzés les mateixes en una externalització absolutament il·legal de
la gestió, que correspon solament al Museu i que en cas de produir-se hauria de
ser aprovada per part del Consell rector de l’IMAC.
Per activa i per passiva els
alts dirigents de l’IMAC em van afirmar que no hi havia previst res per la
propera temporada i que era del tot fals que el Sant Lluc organitzés cap
exposició.
Dons bé, en el decurs de l abans
comentada presentació al mitjans informatius locals es va explicar , i així
apareixerà aquest cap de setmana en els setmanaris corresponents , que l’Associació
Sant Lluc organitzarà un cicle titulat “Visions del Mar” entre el 9 de Juny i
el 28 d’Octubre . Un cicle que , afegeixo jo, constarà de l’exposició dels Joves
de la Sant Lluc, i exposicions de J.Munné i de Tano Pisano.
A més s’indicà que l’oferta es
complementarà amb un seguit d’intervencions sota el títol “La sal , la sorra i
el paper de vidre” i les mostres en el 20013 de Rafael Estrany i Josep Niebla.
Si el regidor de Cultura i el
director de l’IMAC m’asseguren de totes les maneres possibles i amb tota
vehemència que no hi ha ni exposicions organitzades pel Sant Lluc ni res
previst per la temporada següent i en canvi si que existeixen, sols pot ser per
dos raons: o que el director del Museu fa el que li passa per l’engonal sense
retre comptes als seus superiors , fet que hauria de merèixer la corresponent sanció, o és que els responsables polític i
tècnic de l’IMAC m’han mentit.
O sigui que espero ansiós les
seves explicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada