L’artista
llavanerenc Josep Munné ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida a la
temporada artística mataronina tot inaugurant a Ca l’Arenas la mostra “Obert al
mar” inclosa a “ Mar de fons” , aquest petit cicle expositiu que de la mà de l’Associació
Sant Lluc ha servir com a passera transversal per unir la passada temporada i
aquesta que ara s’inicia.
Josep
Munné és un veterà artista ( S.A. de Llavaneres 1933 ) prou conegut en les
nostres contrades malgrat que darrerament hagi estat un xic avar en les seves
presentacions públiques. Figuratiu en essència, conceptes i materialització, ha
trobat de sempre en el camp de les marines i de la figura , en especial la
femenina , els elements adients per expressar-se pictòricament en un concepte d’arrel
clàssica en el que mou amb habilitat i solvència, per obtenir uns resultats que
responen perfectament als canons de la pintura tradicional.
Emmarcat
ideologicament en la pintura lumínica de Sorolla i influït per Rafael Estrany
amb qui es “relaciona” amb les figures protagonistes d’aquesta pintura que es
podria definir com “de platja”, Munné cerca en la llum la seva raó artística
a.lhora que fonamenta en ella tota la seva intencionalitat creativa.
Una
llum que l’obliga a acotar la seva paleta , que a més a més i d’un temps ençà ha
patit d’un reduccionisme que l’ha portat a virar cap el que hauríem de dir “gamma
de blancs” , amb el subsegüent perill d’enfarinar les obres , tal i com succeeix
en diverses ocasions.
Com
queda ben palès en aquesta exposició, l’obra de Munné és una obra correcte en
la formalitat. Fidel a un estil i concepte, sense deixar marges per aventures
que poguessin “descontrolar” el global, fa que el seu treball sigui ben valorat
per parts dels afeccionats al classicisme en aquesta temàtica ja que troben en
l’acurat treball de l’autor aquella comunicació estètica fonamentada tan sols
en la bellesa formal.
Però
és clar. Alguns , - entre els que em trobo-, som amants d’un art al que a més d’exigir
uns conceptes arrelats en la base, gaudeixin d’un cert ris pictòric que marqui
el neguit creatiu de l’autor, i com no provoqui un estímul reflexiu en l’espectador.
Un
neguit inexistent en aquesta ocasió, que marca de manera definitòria el senti
creatiu d’aquets veterà artista dominat per l’aparença, la bellesa formal i el
concepte tradicional que no pas per la trempera d’aquell que vol anar més
enllà.
Josep
Munné. Obert al mar.
Ca
l’Arenes . Del 24 d’Agost al 23 de setembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada