Soc seguidor del Twitter dels Socialistes.
En la massacrada de twits que llencen ( ells i la resta de partits polítics )
tot explicant que si Pere Navarro ha menjat macarrons , l’Iceta s’ha tirat un
pet , en Bustos n’ha fet capitomba o a la Rocío Sampere li ha vingut la regla ( un seguit interminable de twits que fan que
quan n’hi ha un de valorable, aquest queda diluït en la immensitat de l’oceà d’intranscendències
que ofereixen) , en vaig trobar un de Joan
Rangel.
No puc negar que la curiositat em
va vèncer i vaig entrar així a un post del seu blog de títol “Ante el fracaso
del PP hay alternativa”. Deixant de costat el mitinero i poc atractiu missatge
que oferia , vaig poder observar que l’article i tota la plana estava en
castellà. Davant d’aquest fet , i fins els collons de que en el PSC l’ idioma castellà
aparegui per activa , passiva , reflexiva , i ben aviat per imperativa , vaig
respondre al twitt , tot dient : “ És curiós que sigui en castellà, no ?”. La
meva opinió va tenir resposta.
Així l’endemà em trobo am el
comentari de Joan Rangel en el que m’explica que era una copia d’un article que
anava per una revista d’àmbit estatal i per tant era en castellà. Explicació
perfecta i agraïment per la meva part. Però lamentablement tenia un afegitó:
Passa algo ?
Dons si Sr. Rangel, passa "algo". Jo
entenc perfectament que estigui una mica desentonat. És clar, ser delegat del
Govern a Catalunya és un càrrec apetitós. Poca feina , ben pagada , i a més a
més , els marrons cap a la Generalitat. Potser em dirà que això de poca
feina... Bé acceptem-ho. Una feina poc feixuga políticament , amb molt poc
desgast públic , i depenent potser més del protocol obligat davant qualsevol
visita d’estat que no pas d’allò que els de nivell ras en diem “currar”.
Protocol, àpats , presentacions,
figurar a totes les fotografies i estar en lloc preeminent en tots els actes ,
inclosa la Llotja del cap Nou. Ai , que potser d’aquí li ve la mala espina !!.
Aquest any li tocarà veure el partit per la tele, com quasi a tothom , i això
després d’haver flairat els canapès de Vilaplana sempre sona a desori. I és que
queda clar que ser el portaveu de pressupostos en el Partit Socialista dona tan
sols per a quinze segons a la tele i això no dona per a un ego.
I vull dir-li que el tinc en bona
estima. Vostè va fer possible que la Fundació Palau acabés a Caldetes quan
podia haver acabat a qualsevol lloc ja que Palau i Fabre el que cercava era interès
per el seu fer, i a Caldetes el van
saber acollir com ningú. I bona part , per no dir tot , del mèrit és vostre.
Però és clar , aquest deix xulesc , prepotent , que ves a saber si l’ha agafat
de la seva estada madrilenya, d’aquest “passa algo?” m’ha deixat trasbalsat.
Que si passa" algo"?. I tant que
passa. Que els ciutadans estem fins els nassos de polítics que es mantenen en
càrrecs gràcies als aparells de partit i als que no hem pogut escollir de
manera directe , dons en aquest cas ( i empro el castellà que veig que a vostè li
plau força ) “otro gallo cantaria”.
Passa que els ciutadans de
Catalunya que hem decidit lliurament votar al PSC , és a dir al Partit dels
Socialistes de Catalunya , estem fins el més enllà de que polítics com vostè
,en el moment de votar en Congres dels Diputats , ho facin en contra dels
interessos del nostre país , i després tot quedi en un “ens hem equivocat” ,
mentre que quan un diputat al Parlament de Catalunya vota en interessos de país
i no de partit , se’l condemni a galeres.
Per que no entenem el servilisme
burocràtic d’anar contra el que el país demana a crits. I no parlo d’independència
, dons no és aquesta la meva doctrina . Parlo d’un sentit de país que ni vostè
ni els seus companys tenen en absolut.
Que si passa "algo"?. Dons si. Passa
que han perdut la confiança entre aquells que els havíem votat i que dintre d’un
mes el PSC aconseguirà els pitjors resultats de la seva història i esdevindrà en
un partit quasi marginal, sense cap mena de força per a decidir. Llavors , una
vegada més , tindran la barra de dir que” hem escoltat la veu del poble i en
prenem nota”. I tant que sí. A bon segur per mantenir el to xulesc , prepotent
i impropi d’un representant del poble, per contestar a un twit amb un
lamentable “ passa algo?" , que el desqualifica del tot.
És per això Sr Rangel que li
aconsellaria es relaxés. Vostè és de Caldetes i tots sabem les virtuts de les seves
aigües termals. Acostis a qualsevol dels balnearis de la seva població i faci
un tractament complert anti estrés que crec que li vindrà com anell al dit per
retornar a ser aquell polític que tant va fer per la seva població.
Veu , Sr. Rangel, com sí que passa algo.
PS.- Empro el blog com a mitjà de
resposta ja que queda clar que amb els 140 caràcters del twitt no tenia res a fer
. I a més ho faig sabedor de que bons amics del Sr.Rangel llegeixen aquest blog
i li podran trametre tranquil·lament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada