Que a l’IMAC l'importa un
rave la plàstica és una cosa que sabem molt bé tots aquells que ens movem per
aquests verals. Que fins i tot la seva postura va molt més enllà del desinterès, també ho sabem tots. Que fàcilment es pot esbrinar un desig de menyspreu vers el concepte i els artistes de
modus i manera que de bon segur farien festa grossa si desapareguessin del
concepte cultural de la ciutat , és més que una evidència. I els fets ho demostren
de manera fefaent. Però aquesta postura en poques vegades havia arribat al grau
de menysteniment al que arriba aquest mes de novembre , amb la màxima bufetada
que significa l’activitat que acollirà
Can Palauet en els propers dies.
I dic això ja que llegeixo a l’Agenda
Cultural que el proper 8 de Novembre s’inaugura a Can Palauet una exposició
col·lectiva de títol “Diners amb valor afegit”
, que és una mostra artística i solidària realitzada per alumnes i ex alumnes
de l’escola Pia Sta Anna amb el fil conductor dels diners. Una mostra de caire
benèfic que dedicarà els guanys de la venda de les obres a la Marató de TV3.
Vagi en primer lloc la meva
felicitació als organitzadors per tan lloable projecte i vagi també el meu
desig de que l’èxit sigui absolut i la recaptació sigui ben elevada, però una
vegada dit això s’ha de dir també que és absolutament injust i insultant per
als artistes de Mataró, que aquesta mostra es realitzi a Can Palauet , una sala
d’exposicions a la que els professionals tenen vedada la seva presència
expositiva i que en canvi , en aquesta ocasió, s’atorga de manera libèrrima a
un acte , amb tota la càrrega social que es vulgui, organitzat per una
entitat privada i limitat al seu entorn més directe.
El normal d’una exposició d’aquest
tipus , vista la restricció participativa , és que es realitzes en l’àmbit
propi de l’ens organitzador, però entenent perfectament que es vulgui donar una major difusió al
mateix hi ha altres indrets a la ciutat que no contemplen la càrrega pejorativa
per els artistes , com en el cas de Can Palauet. Tenim per exemple la sala de
la Caixa Laietana ( Pça Sta Anna) sense activitat d’ençà el desgavell de l’entitat.
Una sala perfecte per aquest tipus d’esdeveniments. Altra possibilitat podria ser
perfectament els espais de Can Marfà, orfes encara d’activitat .
Però el que és del tot indigne que
l’IMAC cedeixi Can Palauet ( amb molta olor de tràfic d’influences ) per una exposició d’alumnes i ex-alumnes ,
mentre que en les darreres nou temporades , - que ja és temps -, no hi ha hagut CAP exposició individual d’artista plàstic mataroní , amb l’excepció de dos
casos ben particulars ja que es tractava de dos homenatges , amb el
protagonisme de Santi Estrany i Josep Novellas .
Que han de fer dons els artistes
per exposar a Can Palauet ?. Hauran d’organitzar-se com ONG i a ves a saber si així , sota l’aixopluc de la
beneficència, podràn exposar en la que és Sala Municipal d’ Exposicions?. Per
què, cal repetir i deixar-ho ben clar , que va ser al començament del mandat
del regidor Jaume Graupera ( és a dir fa
quasi una dècada ) que amb les exposicions de Manuel Prieto i Nefer , es va
donar per acabada l’activitat expositiva dels artistes plàstics mataronins a la
seva sala pública d’excel·lència.
I a més cal fer una reflexió
secundària , però important. Els espais
expositius agafen pes i importància per allò que acullen. L’evidència és
absoluta. Fa uns anys exposar al Monjo , de la mà de Paco Rodón, era un gran mèrit com ho és ara exposar a Can
Caralt de Llavaneres. Exposar ara al Monjo és un absolut demèrit i no interessa
a ningú.
Permetent exposicions com la que avui comentem , Can Palauet esdevé
com una sala sense importància en la que tot és possible sempre hi quan no siguis un artista plàstic de la ciutat.
Tens raó, però jo ja m'espero de tot en el país dels Capgrossos.
ResponEliminaUns afavoreixen els seus i altres als de la seva corda. Aquesta cessió vol dir que seran en un futur oberts a qualsevol iniciativa que vingui des de L'Escola Pública? Què han canviat el tarannà que tenien?
Bé, ja ho veurem.