NOU GRUP, NOU ESPAI

La sala de la Presó ha servit d’espai expositiu de presentació del grup d’artistes “Nou 20 ARt” conformat per Ana Caballero, Eva Casado, Carme Fageda, Laia García, Francesc Guiu , Jordi Jubany, Daniel Llin , Jordi Santamaria, Marta Serra, Albert Tort i Sussi Vilaseca , grup provinent essencialment del nucli que conformà l’estudi de Pepe Novellas i que ara comparteixen en bona part , espais i inquietuds.

La mostra en si no deixa de ser , com quasi totes les d’aquesta mena , en certa manera intranscendents en el que pertoca a possibles valoracions. El positiu està en el nexe creatiu, de recolzament, de vivència artística , que significa tot grup en ganes de ser un quelcom més que un fet anecdòtic. Però està clar que visionar un seguit d’obres , que en bona part estan reduïdes a la unitat per protagonista, no permet exercir cap anàlisi que vagi més enllà de la petita sorpresa , positiva i negativa , que de tot hi ha , en relació als creadors.

Un grup que comença, que es presenta en societat i que caldrà seguir en el seu camí , que obligatòriament haurà de gestionar-se amb una perspectiva més ampla i suggestiva que no pas la de petits mostroaris dels seus membres actius.

Per altra part , i amb el protagonisme comú de Jordi Santamaria, l’hotel Atenea ha obert un espai expositiu, que no és realment tal, i sí la cessió de importants espais comuns de l’hotel per que en ells l’artista protagonista hi pugui penjar la seva obra , amb tota discrecionalitat.

Ahir va començar aquesta història  , amb l’obra de Jordi Santamaria senyorejant per les parets , però el cert és que hi ha molt a millorar. Per un costat per part de l’establiment que ha de realitzar les correccions lumíniques corresponents per a poder aconseguir que certes obres tinguin al menys les mínimes condicions per a ser observades i gaudides , tal i com correspon. Per altra part però, els artistes hauran d’adaptar-se a les especials condicions de l’espai per aconseguir treure'n un fruit profitós.

Una exposició en un indret especial com aquest no pot ser plantejat com en una sala habitual, cal fer-ho comunicant amb l’espai , tant en el que pertoca a col·locació de les obres , com a concepte general de les mateixes , quasi entrant en una dinàmica en certa manera decorativa , però sense perdre la pròpia identitat i nivell de la creació.

Es presenta dons un repte diferent al que cal adaptar-se , cosa que de moment no ha fet Jordi Santamaria. Sortosament però li queda molt de temps (la mostra acaba amb l’any) per modificar la col·locació de les peces , fer-ne una neteja en el nombre i aconseguir així donar importància a un treball que si se li dona aire i s’esbandeix del gruix , cau com anell al dit a l’espai que ha tingut el plaer d’inaugurar.