A TRAVÉS DEL MIRALL. JOAN FONTCUBERTA

De fa ja uns quants anys la Generalitat de Catalunya manté un programa de serveis culturals que permet visionar arreu del territori un seguit de mostres d’art ben seleccionades per la seva diversitat i qualitat , en una aposta ben remarcable d’una comunicació artística de qualitat per a tots i per arreu. Un programa que per ex. ha permès que arribessin a Mataró obres com les de Chillida o Tàpies , que en condicions normals mai haurien arribat a casa nostra.

Enguany la mostra itinerant de la que fins el 28 d’abril podem visionar a Can Palauet , és “A través del mirall” amb la signatura de Joan Fontcuberta , el més premiat artista fotògraf de la contemporaneïtat i que a més a més en aquest dies ha aconseguit el premi Hasselblad , considerat el veritable Premi Nobel de la fotografia.

Fa temps que segueixo el treball de Fontcuberta. En vaig tenir coneixença , ja fa uns anys , quan va realitzar una de les seves experiències convidant a diverses persones a realitzar-se uns frotis sanguinis ( gota de sang estesa sobre un “porta” ( vidre per a l’exploració microscòpica ) i convertint-les en una mena d’anàlisi grafològic de la seva personalitat. La presentà a la madrilenya galeria Helga de Alvear i vaig contactar amb ell per a tal d’aconseguir el permís per parlar-ne i fer-ne reproducció en la revista interna de l’empresa en la que treballo , degut a la seva relació amb el camp de l’anàlisi.

Encara que a l’hora de la veritat no es va concretar la publicació, vaig mantenir un seguit de converses amb ell i em va sorprendre la seva absoluta disponibilitat , el seu sentit planer de la relació i el seu pensament, convertit en desig , de que l’obra artística a quanta més gent dispersa arribi , molt millor .

Ara la seva obra arriba a Mataró en aquest concepte itinerant i de nou em pregunto el fet de que estant dedicat l’art públic mataroní a l’art contemporani, com ha estat possible que no haguem pogut gaudir abans d’una exposició seva i més sabent el seu ascendent mataroní ( la seva mare és mataronina )?. Una pregunta si voleu un xic malintencionada però de difícil resposta coherent.

No és un demèrit dir que “A través del mirall” no és pas de les col·leccions més reeixides de l’artista , però la seva gran qualitat ens permet descobrir aquí l’etern interrogant que plana sobre tota l’obra de Fontcuberta com és la reflexió al voltant del dubte.

Fontcuberta ha dit moltes vegades que sempre intenta provocar el trencament d’aquesta dualitat mental que tenim tots d’equiparar fotografia amb realitat i per tant amb certesa. Els seus treballs s’ha mogut en aquest camí , demostrant-nos la capacitat d’engany que té el mitjà , però alhora provocant-nos un nou dubte , en fer-nos pensar si és que a l’hora de la “veritat” ( si és que aquesta es manifesta mai en el treball de l’artista” ), l’autor ens enganya de nou convertint en veritat allò que pressuposem fals.

En el cas que ens ocupa Fontcuberta ens fa discurs sobre les diferents veritats, o mentides , que provoquen les imatges privades escampades públicament per la societat , en especial mitjançant les xarxes socials. Com la mateixa imatge provoca sensacions diferents que a més poden ser contradictòries amb les sensacions, motius i emocions , del moment de premer el disparador.

Mitjançant el bombardeig de múltiples imatges , repetides i disperses, de nou Joan Fontcuberta ens porta a l’àmbit que pretén , el del pensament, el de les reflexions, el d’anar sempre a cercar un quelcom més enllà d’una imatge que representant la seva realitat , pot no ser-ho.

Nova lliçó d’art del pensament el que ens ofereix Joan Fontcuberta en aquesta exposició “A través del mirall” . Una exposició de visita obligada , amb ulls i ment ben oberts per copsar la intensitat de les reflexions d’un veritable Artista amb majúscules.