Una de les imatges/reflexions més
clarividents de la realitat de la vida quotidiana, la vaig trobar de la mà de
Woody Allen en l’inici del seu film ”Match point”, amb aquella pilota de tennis
que cimbreja damunt la cinta. Segons el costat en que caigui es pot decidir el
partit i marcar guanyadors i perdedors. És exactament el que succeeix a la vida
amb l’atzar que per alguns la domina. I encara més a la política , marcada per
uns camins que generalment son inabastables per al raonament humà.
L’Ajuntament de Mataró n’és un d’ells.
Després de dos anys de govern inestable, qualsevol persona amb dos dits de
senderi sap que el govern municipal és un absolut desastre, en que limitat a
tres noms ( Mora, Fernández i Rey) , no surt del pou, sense cap mena d’iniciativa
personal i fent la viu viu amb l’herència del passat , que ells saben més que
ningú , és molt millor de l’habitual i a més amb el pòsit fonamental de la
construcció d’una Mataró moderna i actual front la Mataró de fa trenta anys ,
enfosquida en la negror de l’absència de futur.
Joan Mora , home llest , acostumat
a lluitar en la selva dels negocis, on no hi ha ni llei ni ordre, ha sabut
sempre que amb els seus actius mai podria repetir èxit a la ciutat. Que va
guanyar, no per ell, i sí per la sorpresa de PxC, amb unes dades que havien
fugit d’estudi de tots. Sabedor dons d’aquest principi, sap que no li val l’excusa
de l’herència ( que malgrat veus sicofants és prou positiva) i que fins i tot
viu d’ ella ( biblioteca Antoni Comas, Corte Inglés...) i que per tant amb dades de
funcionament té la partida molt perduda . Potser per això ha sabut agafar l’única
carta guanyadora que estava a les seves mans ( tema “preferents” ) i s’ha de
dir , de veritat i sense complexos, que ho està fent molt bé.
Les preferents, aquesta animalada
de la Laietana, diuen que afecten al 12% de la població mataronina , el que
comporta a un 18-20 % de votants. Joan Mora ho està treballant molt bé , -
felicitats -, i sap que amb aquesta feina pot aconseguir una bossa important de
vots. I jo no ho critico, doncs soc dels pocs que creu que la tasca més
important d’un alcalde és estar el més a prop possible dels problemes dels seus
ciutadans.
Mora ha entès perfectament doncs la
“realitat social”, mentre que el PSC local, enquistat davant la lluita d'un grup municipal
de tasca més que remarcable , enfrontat però a una direcció local que està
marcant uns camins de silenci i inexistència que han depassat ja els llindars
de la irresponsabilitat, que ha perdut el nord i està deixant el poder en safata de
plata , a l’”enemic” Mora.
Evidentment queden dos anys per
retomar i retombar els pronòstics , però en aquest “match point” local, la bola
està caient , potser de manera definitiva , cap un costat , que al meu entendre, no és pas el bo.
Aquells seguidors de la política
hauran vist que a més hi ha hagut un moviment general que a bon segur afavoreix
, i molt, aquesta aposta de futur de Joan Mora , que no és altra que Esteve
Terradas ha estat proposat com a secretari d'organització del PSc , en substitució de
Dani Fernández , imputat per tràfic d’ influències.
Una elecció evidentment molt
positiva en teoria , per Mataró i el Maresme , -el cor sempre tira cap a casa-,
però mot negativa en realitat, per a
Mataró, ja que Terradas és mentor, guia i recolzament real i virtual d’Alícia
Romero, a la que amb l’ajut de Rangel, va col·locar en lloc de sortida del
Parlament ( per davant de Laia Bonet , esdevenint símbol inequívoc d’un partidisme
chaconista i anti catalanista) i a la que defensa com a nou cap de llista del
PSc de Mataró, amb el recolzament absolut del grup de palmeros ( Xesco Gomar,
Carlos Fernández , Javier Naya , Ana Barrera) i per tant de l’executiva del partit,
aquesta que roman amagada de tot i de tots,i que no apareix en cap acte públic,
ni encara que sigui de la importància i transcendència com el de la festa de l’Ensenyament
Públic.
Un nomenament , el d’Esteve
Terradas, que ha de merèixer més comentari, inclosa l’anècdota de quan era
regidor d’esports i va convertir a Mataró en la riota de tot l’estat , amb la
seva prohibició a cert tipus de sabatilles esportives en el pavelló Eusebi Millán.
Però això son figues d’altre paner.
L’important és pensar ara si de veritat Joan Mora ja ha guanyat la seva
reelecció. Jo crec que sí, si no ens movem de manera ràpida. Però està disposat
el “poder” local del PSC , a sortir de les seves coves per fer un enfrontament
reial i lleial, encara que això serveixi per decapitar les seves aspiracions?.
Jo crec que no, i em dol molt, però ells sabran. Però de no
fer-ho, està clar que Joan Mora , amb dos anys per davant, té guanyada bona
part de les eleccions de 2015.
Ara està en les nostres mans posar-hi remei.
Ara està en les nostres mans posar-hi remei.
Ens arremanguem?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada