Avui el post també s’ha generat a
Can Cases , però alhora de la veritat , de posar-lo definitivament en solfa , l’he
estripat i he pensat que ja ni havia prou. Que no calia ser tan maldestre ,
tan rabiüt , amb tanta mala llet continguda. Que això no servia per a res , que
era picar en ferro fred i que al final de tot massa vegades no hi havia la
reflexió acurada i tot quedava en “un altre estirabot d’en PIC” , i justament
no és això el que es pretén. Per això he pensat que millor quedar-se amb la
fredor de les activitats , això sí, amb un petit comentari, i que el lector en
faci les interpretacions que cregui més adients.
Tot va del dia internacional dels
Museus. Un dia que , com tots sabeu, s’intenta apropar els Museus a la gent del
carrer , en especial a aquell que mai s’hi acosta , i que per això es celebren
un munt d’activitats que comencen per l’entrada gratuïta i segueixen per obertures nocturnes , visites
guiades , concerts , activitats diverses ... , tot per aconseguir que la gent s’apropi als Museus i
gaudint-los es converteixi en visitant , i a ser possible seguidor.
Aquests dies els diaris estan
plens de les activitats que es celebraren per arreu, I sense comparances de
cap mena , fins i tot deixant de costat el fet de que Mataró no és una població
qualsevol i sí és una ciutat de prop de cent trenta mil habitants , podem veure
que, fora de les jornades de portes obertes, els pobles dels voltants ens
ofereixen:
A Argentona . Inauguració de l’exposició
“Diàlegs de fang” i remarcat d’un càntir Askos ( II segle a.C.). A Llavaneres
inauguració de l’exposició d’Alberto Romero amb concert per part dels mestres
de l’escola de música. A Caldetes , inauguració a la Fundació Palau de l’exposició
“ Nocturn- Diürn . Sant Pol de Mar 1911- 1980”, amb obertura el dissabte fins a
les 12 de la nit, amb visita guiada a la mostra
a les 22.15 per part de Perejaume , comissari de l’exposició. Tres pobles , tres propostes
interessants. I a Mataró?..
Doncs a Mataró ( veure el programa
adjunt) res de res. Horaris habituals, ara amb la disfressa de “portes obertes”. És a dir el mateix que cada cap de setmana , i dues diferències. Una, la de
la presentació de la peça escollida ( la joia del Museu), que en aquest cas és
un vas de vidre ( s VI ) amb el dibuix d’una
testa humana i la inscripció “Petrus” , que sembla reverenciar-lo a l’apòstol
Pere i la conferència a Can Palauet de títol : “Els orígens del cristianisme
peninsular: entre el mite i la realitat”. Una conferència que a priori es
suposa ja amb les entrades esgotades i a la que per assistir-hi potser caldrà anar
a fer cua aquesta nit mateix ja que és de tant alt interès popular que em
sembla s’han esgotat de fa temps les reserves als hotels de la ciutat i la de
places de vol a Barcelona , davant la magnitud i l’ interès popular de la
mateixa.
Fets son fets i les comparances i
opinions al respecte us les deixo en les vostres mans. I aquest cap de setmana
us prego tingueu cura en els desplaçaments , obligats del tot si de veritat voleu
celebrar el dia tal i com es mereix.
PS 1.- Com veieu a ca l’Arenas no
es fa res de res . Tinc dubtes de si no es fa res ja que no es qüestió de
trencar la línia , si és per que en el camp plàstic no hi ha cap peça a
remarcar , o és que com tota sabem la pintura a vegades taca o fa pudor de
barnissos i dissolvents . Ui , quin fàstic !!!!
PS2.- Aquest 2013 es commemora el 125 aniversari del naixement de Marià Andreu,
- més conegut a Mataró com Marianu ( amb
“u” ) Andreu-, pintor, joier, escenògraf i un dels artistes més importants que
tenim històricament a casa nostra.
Convençut de que els nostres
responsables museístics res farien en tal commemoració, potser per el fet de
que pensaren que ja fa un a vintena d’anys ( 1995 ) ja van celebrar una exposició
recordatori , vaig dirigir-me a Quim Fernández
, regidor de Cultura , per a comentar-li el fet i que potser com a mínim reconeixement
no estaria gens malament que en el dia que ara ens ocupa ( Internacional dels
Museus) el Museu presentés com a joia del Museu , la peça “L’orb” ( veieu fotografia ) , l’esmalt
més gran del món , que durant molts anys tingué espai fix a l’entrar en el
Museu , on queda el recordatori de la corresponent fornícula. Al regidor li va
semblar bé la idea i em va dir que en tindria cura.
A l’hora de la veritat , res de res.
I no vull acusar al regidor ans al contrari. Malament anirem quan un regidor
mani en el dia a dia i no en la línia política. Estic convençut que no s’ha fet
ja que la col·locació de la peça comportaria un esforç impossible de realitzar-se en el regne de la
ganduleria que és el Museu de Mataró.
O potser vaig del tot errat, I ho dic ja que
recordo l’anècdota definitòria que succeí en motiu de l’ abans esmentada
exposició del Museu ( 1995). Preparant-se els actes inaugurals , la direcció
del Museu es dirigí al PMC que organitzava la mostra ( amb Martí Peran i Pilar
Bonet al cap davant ) per saber si l’artista assistiria a la inauguració, i si
calia reservar sopar , hotel o altre circumstància.
Evidentment als especialistes els
hi quedà la cara a quadrets. Marià Andreu havia mort al 1976 , és adir , feia
quasi vint anys.
Per si algú en té curiositat , la
gent que manava en aquells moments en el Museu i que va fer la pregunta , és
la mateixa que ara. Amb això, potser tot
està ben clar.
ESTACIÓ D’ENLLAÇ
Ja que parlem de Marià Andreu ,
valgui aquest enllaç amb la galeria José
de la Mano que ens ofereix un detallat resum de la seva vida i obres.
Hola, m'he trobat amb el teu bloc i volia donar-te ànims, he llegit un article sobre els desconeguts a mataró i m'agradat que hi hagin desconeguts, també a mataró.
ResponEliminasalutacions.
cisco.