Com ja vaig dir en el primer post
relacionat amb la Biennal, enguany la mostra presenta , no tan sols el més alt nivell
de totes les edicions ans també es
mostra en un espai expositiu ( Ateneu Fundació Iluro ) que permet que les mateixes llueixin molt més en
un entorn més lliure i resplendent.
Una qualitat que fa difícil una
elecció entre la quarantena d’obres seleccionades. Per començar caldrà fer
esment als treballs dels tres artistes relacionats amb Mataró, com ho son els d’Eduard
Novellas, Marc Prat i Josep Suari.
Eduard Novellas (1977) és l’únic
mataroní de residència d’entre els seleccionats i ho és amb tota justícia per l’acurada
obra “Brother” una tècnica mixta sobre fusta en la que retrata al seu germà.
El tema de la figura / retrat no
acostuma a ser habitual en concursos en general. Succeeix així ja que cal una
personalitat molt potent per fer arribar les vibracions de l’obra a un jurat
que desconeix els elements d’identitat i relació del presentat el que provoca
una mirada asèptica i distant que no ajuda en res a la comunicació.
No ha estat aquí el cas ja que Eduard
Novellas seguint amb el seu seguit de personatges propers , entén molt bé que l’obra
assoleix més dignitat en quant la força no estigui en el mimestisme i sí en el
poder de convicció del personatge esdevingut protagonista.
Justament és això el que succeeix
en aquest cas , amb un treball de fina orfebreria tècnica , adobat amb un raig
d’alta intensitat pictòrica que arrodoneix la força d’un protagonista que
esdevé del tot viu, tot depassant la tela, o millor dit, la fusta. Una excel·lent
obra justament seleccionada.
Encara que Marc Prat (1971) és un
artista mataroní amb tots els ets i uts, el cert és que resideix actualment a
Arenys de Munt. Però estigui on estigui Marc Prat segueix essent inconfusible
pictòricament. Peus, personatges de filosofies orientalitzants , claustres , i
ara àbsis en una paulatina evolució de canviar poc per que res canvií però
alhora fent evident el mateix. (En concurs la peca “Àbsis II”)
L’obra de Marc Prat a més de la
seva qualitat general i tècnica és empre una obra llaminera. Ho va demostrar al
“bancaja” i ara , encara que prou conegut per nosaltres , ha seguit mantenint l’atenció
del jurat que com tots ha sabut gaudir de la força i intensitat espiritual que
Marc Prat sap trametre amb la seva pintura que hem de seguir valorant en alt
nivell per més que per nosaltres s’hagi convertit en d’habitud.
Una obra en la que qualitat,
atracció i comercialitat es donen la mà, fet prou difícil, i que ens mostra a
un autor cada vegada més afermat en una estilística prou remarcable. Però a més , l'obra sap generar esperit, en un cert aire de transcendència que l'enlaira i la fa plenament comunicativa , el que no deixa de ser un gran encert , i més en un entorn competitiu com el d'una Biennal.
Pep Suari és nascut a Argentona (1957)
encara que de fa anys resideix a
Mallorca on es desplaçà de la mà del seu
mestre Torrents Lladó. De sempre que ha viscut una pintura absolutament
mediterrània on el joc de la figura , el gets i el color dominen en un cert
equilibri preestablert amb el que aconsegueix reeixits resultats.
Un resultat que apareix de nou en
aquests “Bellesa robada” en la que ens ofereix un veritable constructivisme de
fons i formes , en una peça ben reeixida en la clau d’equilibri , espais i
colors, però malauradament distorsionada per l’ús en primer pla , i tot dominant
jeràrquicament l’obra , del cap de Nefertiti.
Aquesta presència anecdòtica , que res
significa en l’entorn de l’obra , pot ser un esquer comercial, però
analíticament és un destorb que trenca l’harmonia general d’una peça ben estructurada
des de la figuració amb un evident atractiu
visual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada