Marga Riera és persona fidel a les
seves idees conceptuals de la vida i de l’art. Una fidelitat que es demostra un
cop més en la seva exposició “Les dones del cotó” , homenatge a totes els dones
que tan durament van treballar en el món tèxtil, amb referència especial a la
gent de la nostra ciutat , i més especialment a les seves antecessores
familiars. Una exposició inspirada en el llibre “El silenci dels telers” , de
la també mataronina Assumpta Montellà.
Diem fidelitat conceptual ja que
Marga Riera manté en la seva línia artística el desig d’intentar anar més enllà d’un esteticisme en
la recerca d’un missatge en el que els camps social i de la dona tenen un paper
protagonista molt important . Fer-ho a més, amb l’absoluta intencionalitat de
provocar una reflexió i/o motivació a l’espectador.
Una fidelitat que es manté
igualment en l’artístic amb el seu tarannà plàstic habitual, en aquest
reduccionisme cromàtic , ara trencat en part en certes obres com la ben reeixida que serveix de cartell de la mostra, i sempre més en el camí de crear ambients que no pas
plasmar identitats. Per això “les dones del cotó” és una mostra made in Marga
Riera , sense sorpreses de cap mena, ni per bé , ni per dolent.
Deia Marga Riera en el dia de la
inauguració que el plantejament ara presentat era un plantejament recent. Que
la lectura de l’obra de Montellà la va motivar i va deixar el projecte previ de
la mostra per capgirar-ho tot per poder presentar els treballs que ara s’exposen.
I aquesta immediatesa es nota. El treball és potent en el concepte , es nota
apassionat i a la recerca de l’impacte i la reflexió, però en canvi
pictòricament queda una mica esfilagarsat , amb una certa sensació d’obra
inacabada , de manca de temps per refilar detalls , per acabar de fer bé la vora
, - i valgui com mai el símbol tèxtil -, i el resultat se'n ressent.
Potser per això jo en voldria fer
una lectura de futur d’aquesta exposició. La veig una mica com aquella obra de
teatre que s’estrena a comarques per anar-la refilant i polint per ser
estrenada a la capital. Crec que el tema és més que interessant i presenta un
munt de camins plàstics i expressius , però aquesta recerca precisa d’un temps
que ara no ha existit. En la continuació i l’amillorament del projecte hi ha la
suficient càrrega de futur per poder pensar, i desitjar , que hi ha d’haver un
nou capítol d’aquestes dones de cotó amb més ample volada i amb un arrelament
conceptual i plàstic molt més definit que no pas ara.
Jo vull felicitar a la Marga per aquesta conmemoració a les dones i el seu món oblidat, el textil. La trobo una proposta valenta i com a dona que sóc i sento, ja va essent hora que les dones siguem protasgonistes de l'expressió, i que la nopstra história, la história del nostre pais s'explique a través de l'art.
ResponElimina