Realitzar la mateixa professió ,
afecció o activitat creativa que algun
membre de la teva família que n’ha obtingut reconeixement públic de la mateixa
és tasca feixuga .Ho és ja que la comparança és obligada i implica l’obligació
de fer quelcom per diferenciar-se i establir personalitat pròpia. Una tasca que
no és baladí i és enormement complexa . I ho dic per experiència pròpia.
Davant d’aques ts fet les postures
es multipliquen i justament en aquests dies hem pogut veure’n a Mataró dues de
ben diferents , tant que quasi es troben a les antípodes. Per un costat Ivan
Jordà reivindica la figura artística del seu pare i la fidelitat als seus
principis creatius i titula la seva exposició com “ADN” . Per l’altre Roger Estrany
fuig del pes de l’herència familiar i
presenta a l’espai capgròs una exposició de nom “Sortir de la línia” com
deixant ben clar el seu desig de fugir del pes creatiu de la nissaga familiar establerta
per la linealitat del seu oncle Santi Estrany ( per ell tiet Tayo), de l’avi
Rafael Estrany, al que no va conèixer, i també del seu pare Jordi que encara
que era arquitecte havia fet també els seus “pinitos” artístics com es pot
veure en l’exposició actual que es presenta en el pis superior de Ca l’Arenas.
Roger Estrany , de professió músic,
ha decidit deixar per un temps les notes musicals per aprofundir en la seva altre
vesant creativa que n’és la plàstica , essent aquesta la seva primera exposició
“seriosa” en la que ens demostra el seu fer. Un fer dispers i variat tal i com correspon
a un artista jove , ja que l’hem d’entendre com a tal ja que la seva aposta
creativa és recent i està en aquell camí evolutiu a partir d’unes beceroles que
s’entenen encara properes.
Així ens trobem davant l’oferta d’un
ample ventall de mirades estructurades essencialment en la figura i realitzades
en una diversitat estilística que va des d’un cert racionalisme estructural de
raons pseudo geomètriques fins a altres de caire expressionista que sens dubte
son el millor del presentat.
Unes obres que marquen uns fonaments
però que alhora precisen d’una més intensa capacitat comunicativa. Per un cantó
és obvi l’existència d’unes mancances tècniques fruit de la inexperiència , un
fet que incideix en el resultat final del presentat , però potser el concepte
general rau en la necessitat de que el propi artista defineixi quin és el camí
que pretén desenvolupar.
I diem això ja que la dispersió és
massa intensa i d’ella es resenteix , i molt , el conjunt. Al costat d’obres
fluixes n’apareixen d’altres , com la que encapçala aquest post on existeix un
gruix de virtuts que permeten albirar un futur positiu.
Un futur que està en mans del
creador. Ell ha de decidir de tots els camins presentats quin és el de la seva
veritat. Per la nostra part , com ja hem dit, el mateix està clar , ara cal esperar la coincidència .
I mentre, observar els detalls positius puntuals de cada obra , que hi son , per
esperar i desitjar que el cognom Estrany segueixi essent ben viu en el món
artístic mataroní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada