Aquest dissabte Mataró acollia tres
mostres de caire col·lectiu amb la característica comuna de la lliure participació
i per tant , obertes tant als artistes professionals o amb ample experiència ,
però també als nouvinguts i a aquells que es poden aplegar sota la carpa comuna
de l’afecció, encara que en ella hi hagi amplia diferencia de nivells i
condicions.
La primera exposició és la ja
tradicional mostra de “punts de llibre” , exposició que ja s’ha fet un lloc en
el calendari creatiu local. Una exposició que manté volada ja que sembla
agradar als artistes , i a un també, aquest repte de confegir petites obres d’art
en aquest format gens habitual com ho és el punt de llibre.
Un format que obliga a
replantejar-se el treball creatiu ja que obliga a la concreció temàtica ,
cromàtica i estilística i a afegir-hi un grau més de subtilitat per arrodonir
el treball. Això sense deixar de banda la dificultat tècnica que sempre
comporten els formats reduïts.
Una cinquantena d’artistes han
respost a la juguesca i jo diria que mantenint amb escreix el seu nivell, el
que dona a la mostra un to general positiu en el que òbviament contrasten alguns
afeccionats que segueixen sense mantenir autocrítica i enorgullits no veuen que
la seva obra no té nivell per a ser exposada, formant l’altre cara de la moneda
davant un bon grup d’autors , ben bé una dotzena , amb obres ben remarcables i
d’alta qualitat , que han de merèixer totes les felicitacions , encara que el
caràcter global de la mostra ens convidi a no individualitzar els seus noms.
Una exposició amb futur i que es
veu amb tot plaer i de la que encara cal esperar molt més si es poleixen alguns
angles , com ho son : una implicació més gran dels professionals, una selecció
més estricte i l’estimulació a noves aventures creatives com ja ha estat en
aquesta edició. Amb això i el bon gruix general no hi ha dubtes que la mostra
de punts de llibre podria ser fins i tot una exposició esperada per tothom.
La segona mostra de caire
col·lectiu és aquest “Museu Obert” que sota l’aixopluc de la Unió de Botiguers
i l’Associació Sant Lluc, celebra la seva tercera edició i que des del passat
dissabte i fins el 18 de maig fa que 59 botigues de la ciutat presentin en els
seus aparadors les obres de 62 artistes membres de l’associació.
Una iniciativa que es fa en molts
indrets i que sempre manté una bona acollida i que al voltant de la mateixa
mereix unes reflexions parelles a la mostra abans comentada.
És obvi que és una iniciativa ben
interessant però és igualment obvi que cal potenciar-la treballant en dos camps com ho son: La
col·laboració amb els comerços pe aconseguir que l’obra d’art tingui un paper
important en l’aparador i pugui així establir les sinergies corresponents amb
els productes comercials de l’establiment. Essent l’altre l’aposta per una
qualitat més elevada.
De nou hem de dir que participar no
és el més important i que cal fer-ho amb una certa dignitat artística , nivell
que no assoleix un grapat dels artistes participants. Caldria dons establir
algun mecanisme de selecció prèvia que deixes fora les obres que tots sabem , -
menys l’artista -, que no depassen els mínims de qualitat exigibles per a una
presència pública.
Garbellada a la que hauria d’afegir-se
l’intentar la implicació de més professionals que convertissin així els
comerços de la ciutat en el veritable museu plàstic de la ciutat.
No vull però deixar de comentar que
curiosament una mostra d’aquest tipus no té la col·laboració de Cultura ,
encara que si apareix com a col·laborador el Museu de Mataró, encara que
desconec en quin àmbit. Tot en un fer lamentable que fa que ni Cultura ni el
Museu en diguin un borrall en tot el seu àmbit de les xarxes socials en un nou
menysteniment a la plàstica al que ens tenen ben acostumats per la seva eterna existència.
Finalment el tercer acte artístic
col·lectiu era la Fira d’art al carrer que es celebrà ahir al centre de Mataró.
19 anys de vida no han acabat per fer arrelar aquesta activitat que enguany ha
tingut una petita davallada de participació en part per la crisi que fa que
molts artistes limitin la seva participació a les fires amb fama de ser
profitoses ( la de Mataró té fama de que es ven molt poc) i per l’altre per l’absurda
i estúpida mania de molts pintors de Mataró de no acudir a la mateixa,
donant-se de menys.
Diuen que Mataró és una de les
ciutats del país amb més practicants de les arts plàstiques , i és cert. Com
també és cert que unes quantes desenes dels mateixos son afeccionats en el sentit
més estricte de la paraula. Tenen doncs un nivell que no els ha de permetre
exposar en els pocs espais expositius que hi ha a la ciutat, fet que els fa
queixosos. Curiosament però quan tenen l’ocasió de presentar en públic la seva
obra , i a més a més davant d’un ben nombrós grup de visitants , diuen que no i
es giren l’esquena. I es fan els ofesos tot afirmant que ells no son d’anar a
fires , que per favor, ells tenen nivell i dignitat quan en realitat la seva
obra no arriba a la sola de les sabates de la gran majoria d’expositors
habituals. I passen amb despreci de la fira , encara que després si s’acostin a
posar paradeta a Vilassar, Arenys , Granollers o qualsevol població propera.
M’agradaria que si algun llegeix
aquesta opinió en fes reflexió. La fira d’art al carrer és el lloc més idoni
per presentar públicament l’obra , a aquell nombrós grups a qui el qualificatiu
d’afeccionats s’escau com anell al dit.
Per això i en reconeixement a l’honestedat
dels pocs artistes locals que hi van prendre part , vagi n aquí les imatges de
les seves parades , manllevades del Sant Lluc.
Estic totalment d'acord en tu, Pere:
ResponEliminamanca la presència de molt pintors d'anomenada.
Personalment, hauria participat a aquesta fira, sobretot en la part d'ensenyar com faig la meva obra.
Però a vegades no pots pagar el que et demanen per participar!!!!
Desitjo que l'any que ve, si pogui!
I penso que els ajuntaments tambè hauriem de posar molt més de la seva part.
Lidia