CURRÍCULUM. PERE M. BRASÓ

D’entre les moltes definicions que s’empren per a la paraula “art” un sempre s’ha quedat amb dues d’elles que han esdevingut com de capçalera. Una, més essencial si es vol, que l’equipara amb el concepte de vida i l’altra més espiritual que el considera com el transmissor de les emocions més internes de l’autor.

En Pere-Màrtir Brasó, que ara exposa a la Casa Gòtica d’Argentona una excel·lent mostra que presenta sota el títol de “Currículum”, és un d’aquells autors que assolint ambdues definicions intenta anar més enllà defugint que el seu art pugui ser considerat tan sols sota uns plantejaments estètics i plàstics i intentant recuperar el caràcter social de la pintura com element que serveix per preguntar i preguntar-se.

Així, llunyans els temps en que l’autor es movia de manera plaent, per a ell i per a l’espectador, en una àgil plasmació dels seus viatges en que les solituds dels deserts , ja fossin els càlids d’Àfrica com els freds d’illes nòrdiques com Islàndia, en Pere M. Brasó ha intentat cercar en cadascuna de les seves mostres un element de reflexió compartit en la contemporaneïtat del temps i el moment. Així l’ecologia, el conflicte entre Israel i Palestina , els nous ídols, la malaltia ..., han estat protagonistes d’una reflexió plàstica sense cridòria però enormement incisiva i sensible. Unes condicions que ara repeteix en aquesta ocasió abordant un “esser” tan cabdal com és el “currículum”.

Un, deia en la presentació de la mostra , - un acte que va ser per a mi un veritable plaer artístic i un honor en l’amistat -, que el currículum i l’art cada vegada s’assemblen més. És així ja que ambdós ens parlen de veritats però es disfressen en l’artifici , intentant millorar-la. Justament és això el que fa l’autor en aquesta ocasió, ens llença amb força la reflexió del fet alhora que intenta millorar-lo mitjançant una estètica en aparença suau però d’alta càrrega interior que obliga a la reflexió.

Presideix la mostra el propi currículum vital. Al darrera d’una tela , en el seu bastidor es dipositen la corbata d’executiu de banca ( la seva antiga professió) , una roba amb un escrit al voltant de l’amor, un dibuix de caire eròtic sexual i un altre en reflexió a la mort. Tot ell presidit en la part superior per una brotxa de pintor. Síntesi absoluta en una obra de pura poètica visual que un acosta més a les obres objecte que no pas a l’univers brossià com diuen alguns.

Partint d’aquest eix, en l’espai es dispersen les més diverses puntualitzacions del concepte “currículum” amb detalls puntuals plenament escaients que reforcen el missatge: El pes del mateix; els egos que compota ; l’afegitó visual de la fotografia ; l’obligatòria pèrdua dels sentits vitals, convertit en un ser que perd la personalitat pròpia; l’ample llistat de personatges / pensadors / artistes que han generat el pensament personal, ...

Tot per anar confegint un teixit en tela sensible en la que l’especialitat capacitat creativa de l’autor, ben amanida amb les corresponents gotes de misteri, ironia, cinisme , mala llet , i molt amor al concepte creatiu i a l’ofici de pintor, generen una especial campana sensitiva en la que tots quedem sotmesos a la necessitat de sentir-nos obligats a una reflexió que va més enllà del plàstic per assolir el sentit humanístic, aquest que es fa pregó, des de sempre , en totes i cadascunes de les seves manifestacions.

Currículum és un exposició en aparença petita però immensament rica en densitat artística i capacitat de reflexió. Una exposició en la que cal deixar-se anar i subjugar per els seus missatges que ens permetran sortir-ne alhora més rics en l’artístic i el que és millor, més complerts en la nostra ànima.

Una magnífica exposició que cal aconsellar en plenitud.