A bon segur que la noticia artística
de la setmana ha estat la detenció d’un galerista d’Olot, un marxant barceloní
i un familiar de Tharrats , involucrats
en la venda d’obra falsa del desaparegut artista. La notícia crec que
cal analitzar-la més enllà de la superfície dons ens parla , i ben clarament, de
moltes coses.
En primer lloc cal observar que
enlloc es donen ni noms ni inicials dels detinguts. Serà per raons de la
presunció d’innocència diran uns, fet al que no estic gens d’acord ja que
aquesta presunció d’innocència sembla difícil de provar quan han estat
enxampats “con las manos en la massa” , i provoca en conseqüència una presunció
de culpabilitat dels altres. No m’agradaria ser galeria d’Olot ni marxant
barceloní amb uns quants Tharrats totalment autèntics ja que l’ombra de la
sospita ja ha planat damunt seu.
Crec sincerament que s’han de fer
públics els noms dels detinguts ja que son massa vegades en que els personatges
repeteixen el seu mal fer davant el desconeixements dels resultats finals de
les investigacions. Ahir era notícia amb imatge, el dia del judici no serà ni
tan sols notícia.
El segon punt de reflexió és que l’artista
falsificat sigui Tharrats. Habitualment les falsificacions sempre tiren per
dalt. No és rentable falsificar bitllets de 5 euros. Tharrats és un artista reconegut
, especialment per pertànyer al grup de “Dau al set” , encara que son molts que
el consideren quasi un element aliè que sols era acceptat ja que era el fill de
l’imprempter , i per tant sense ell no es podia tirar la revista. La seva
pintura , amb les maculatures i el joc de tintes de clara influència gràfica,
és sens dubte la de menys valor dels components del grup , d’aquí la seva
presència en el món comercial de l’art català sovintejant les seves pintures i
l¡obra gràfica de la que, com no, n’era mestre.
Apostar per falsificar Tharrats és
indicatiu de dos fets . En primer lloc de la crisi econòmica. La seva
existència provoca que no hi hagi diner en el mercat per adquirir obres d’alt
nivell ( quant de blanqueig hi ha hagut mitjançant l’art) i per tant el mercat
es dirigeix a un nivell mig en el que encara és possible l’adquisició d’alguna
obra d’algun reconegut artista. Un mercat dirigit a gent que desconeix del tot
el camp artístic comercial ja que avui en dia les subhastes presentes
veritables “gangues” que un aprofitaria ràpidament si disposés de cash.
L’altre està en la incultura
artística general. Qui conegui l’art català sap abastament que Tharrats va
realitzar la seva darrera exposició l’any 1993 i va morir el 2001. En aquest període
la seva obra va ser quasi inexistent ja que patia d’una malaltia tipus
Alzheimer o demència senil que l’impedia treballar. A més , a poc de la seva
mort van aparèixer un munt d’obres seves ja que és vox populi que davant la
impossibilitat de vendre les obres de gran mida , l’entorn familiar es va
dedicar a esquarterar en porcions aquells treballs per poder-les introduir en
el mercat en mides més comercials.
Però la reflexió més intensa està
en l’aprofitament per part dels tramposos del desig de certa gent de lluir de
certes possessions. A Mataró tots sabem l¡’anècdota d’ allà els anys 90, d’ un
reconegut advocat que lluïa en el seu despatx d’un Miró fals que l’hi havia “colat”
un soci. Ell ho sabia i quan algú coneixedor del fet li comentava , sempre
responia que ell no el trauria d’aquell indret de privilegi. Si ho faig,
raonava, o diran que soc un ruc al que han enganyat o que estic arruïnat i me l’he
hagut de vendre. O sigui...
Per acabar, em sap greu que la trampa
hagi estat amb Tharrats amb qui havia mantingut una bona relació. A finals dels
70 va exposar a Tertre. Allà el vaig anar a
entrevistar i en acabar va dir dos coses. Una va ser felicitar-me
dient-me “segueix per aquest camí”. I l’altre va ser dirigir-se a Nico del Rio
per dir-li que al final de l’exposició una litografia era per a mi. Així
disposo d’una magnífica lito de la sèrie lunar, de les més interessants que va
realitzar.
Igualment disposo d’un petit
col·lage personalitzat ( veure imatges) que em va regalar mitjançant Lolett
Comas , bona amiga seva i que es va afartar de vendre Tharrats a Mataró i
rodalies ( tots absolutament autèntics).
L’art de nou involucrat en un
tèrbol affaire. No deixa de ser curiós que mentre ningu compraria un cotxe de
gamma alta per quatre euros si ho fa amb l’obra d’un reconegut artista. Això es
defineix com incultura, ni més ni menys que el fonament essencial per a poder
efectuar qualsevol estafa. És a dir, com ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada