L'article que El País acaba de publicar en relació a l’actual
exposició “Pintura” d’Albert Ràfols Casamada que es presenta a les sales de Can
Framis i que és la primera gran exposició de l’artista després del seu traspàs, tot aprofundint en la noticia que ja desenvolupà amb la
inauguració, ve encapçalat per la imatge del tríptic «Homentage a
Léger 2 » que pertany a la Col·lecció Bassat , aquella que s’exposa de manera
regular a la Nau Gaudí de la nostre ciutat. Un fet en el que caldrà aprofundir, però ara del que cal parlar es d'aquesta exposició de Ràfols Casamada que hem de qualificar com excelsa i absolutament impressionant.
Aprofitant l’anomenada “Col·lecció de la Maria” , en relació a
Maria Girona la seva esposa, conformada per les obres preferides de l’autor ,
es pot seguir de manera intensa el caminar evolutiu de Ràfols des dels seus
conceptes figuratius iniciàtics amb la peculiar evolució fonamentada en l’estranya
barreja de les influencies de l’expressionisme americà i el conceptualisme francès,
per desembocar en el seu personal llenguatge de l’abstracció lírica , sempre
emocionant i emotiva , sense caure mai en el solc del decoratiu malgrat la
seva aparença.
Passejar-se per l'exposició és un constant èxtasi comunicatiu per a qualsevol amant de l'art. Deturar-se davant de qualsevol peça implica entrar en el joc que ens proposa el mestratge de l'autor. Signes, gestos, formes, textures, colors, gestionen uns espais plàstics en els que moltes vegades rau etèria l'arrel figurativa per estructurar en el seu fonament un joc d'equilibris plàstics canviants, sempre seductors en la forma i en l'essència. Una quarantena d'obres mestres de les que és del tot impossible refusar-ne cap d'elles.
Una exposició que quasi amb les
mateixes peces s’havia passejat amb tot ressò per Europa, Mèxic i Estats Units
on va aconseguir un èxit absolut. Una mostra que en canvi no havia interessat a
ningú , ni de Catalunya ni d’Espanya, per ser exposada a l’estat. Ara , de mans
de la Fundació Vila Casas , tenim ocasió
de gaudir-la, i mai tant ben emprada la paraula , per que sigui ben evident per
a tots la vàlua de tant exquisit autor, poeta i pensador , capaç d’encongir l’ànim
en el gest subtil d’aquell que és capaç d’entendre com ningú l’emoció interior
de l’home i plasmar-la de manera contundent en unes obres que emocionen per el
que veritable art destil·len.
Una exposició d’obligada visita que
a més presenta un acurat catàleg de la mà de J.F.Yvars , comissari d’aquesta
exposició tal i com ja ho havia estat de la que passejà fa deu anys i que
alhora era gran amic de l’artista i potser qui el coneixia millor en el camp
creatiu. Un catàleg que malgrat la incomoditat de la mida que empra habitualment
la Fundació Vila Casas que al meu entendre no permet gaudir plenament de les
reproduccions de les obres, si que ens permet gaudir de la reproducció de l’escrit
original de l’exposició primigènia, d’una entrevista-conversa , mantinguda per
l’autor amb Christian Barranco i Albert Mercadé i un escrit de Jaume Vidal
Oliveras.
Una exposició que oblidar-se d'ella és un veritable pecat mortal.
Ràfols Casamada. Pintures
Can Framis fins el 17 de juliol
2026 (Roc Boronat 116. Barcelona)
Horaris. De dimarts a dissabtes de
11.00 a 18.00 hores
Diumenges i festius de 11.00 a14.00
hores
(Imatges extretes de la xarxa, del web de Can Framis i dels fotògrafs Quim Puig i J. Carles Ribas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada