PASSEM A PUBLICITAT PERE M. BRASÓ

   

 En Père Màrtir Brasó, aquest artista vilassarenc, afillat de fa ja molt temps, en el personal i l’artístic a Mataró, ha esdevingut sense que ell mateix ho pretengués, en un veritable artista de culte. Desconegut per la mass mèdia d’afeccionats , té en canvi un bon gruix de seguidors impenitents que es complauen en el gaudi de les petites joies plens d’intencions i lectures reflexives que presenta en totes i cadascuna de les seves obres, o millor seria dir , de les seves series

Uns seguidors que com l’autor, entenen que l’art és anar més enllà de la transmissió d’una certa bellesa estètica, que l’art ha de mantenir per damunt de tot el fet de fer peguntes que obliguin a respostes íntimes i personals, que obliguin a la reflexió. Que l’art ha de mantenir un cert concdicionamnet social en el de crítica d’un món i uns humans que sembla hem fugit ja d’estudi.

Doncs bé aquest bon gruix de seguidors impenitents , entre els que em trobo, van omplir a vesar el Museu Monjo de la seva vila nadiua de Vilassar per gaudir d’una nova dosi  de les seves reflexions personals , en aquest nou capítol de la seva carrera al que ha titulat “Passem a publicitat”. Una exposició rodona de continent i continguts, que a més gaudeix d’un muntatge quasi minimalista realitzat amb tota cura i elegància per l’amic Perecoll que ajuda a resaltar encara més las força de la intencionalitat del pensament crític de l’autor.

La pintura de Brasó, és com ja dèiem en el catàleg de Tempus Fugit, una pintura de solituds, solituds molt viscudes i encara que sembli una contradicció, amb desig de ser compartides.

Unea solitud que quedava remarcada ja en els seus començaments i en aquella època fonamentada en el còmic. Solitud que mantenia en la seva sèrie de paisatges, ja fos el Nil, els deserts africans, o els d’Islàndia. I que ha seguit mantenint en tots i cadascuns dels seus següents capítols ( el bosc cremat, continuarà..., currículum, el barret Peret, els nous deus, etz) i que no abandona pas ara , ans el contrari en aquesta dura reflexió que és “passem a publicitat”.

En ella juga afermant i alhora capgirant el concepte de publicitat per fer una duríssima crítica de la societat i del món que ens ha tocat viure. Amb l’amable aparença exterior, Brasó remarca emprant els mètodes publicitaris com es pot arribar a endolcir el més horrible del món. Així és capaç de colar-nos de tras cantó l’anunci de pasteres a baix preu, o de demolicions de tresors artístics de manera gratuïta i d’altres.

Amb la seva habitual ironia que deriva moltes vegades en cinisme quan no mala llet, Brasó desgrana les seves queixes més agres envers tantes coses que no és que no li complauen , si no que li fan fàstic o repugnància. I ho fa amb la seva estilística acurada en l’ofici i intel·ligent en el plantejament que permet direccionar amb alta possibilitat d’encertar diana tota la càrrega corrosiva del seu missatge crític en el social.

Pere M. Brasó un filòsof que desgrana les seves reflexions mitjançant exposicions com aquesta que son pura lliçó d’intel·ligència i vida. Una exposició que ningú s’hauria de perdre i que exigeix lenta i reflexiva visita.

Pere M. Brasó, un artista de culte per a qui de veritat li agrada i entén l’art en un desig de transcendència més enllà de l’estètica i sense renunciar a ella.i amb la fina ironia de fer-se presentra l'exposició per un dels grans,de la publicitat, si no el més gran, el col·leccionista i publicista LLuís Bassat.

Felicitats , mestre.