Diuen que les bicicletes son per a
l’estiu i es podria afegir que també ho son les pintures impressionistes amb
aquesta intensitat de color, frescor i natura que semblen acompanyar el
sentiment distés d’unes vacances.
La compra massiva d’impressionisme
per part dels americans li donà nova lluentor i provocà un a nova mirada amb
reconeixement per part d’una Europa que l’hi havia fet refús absolut.
Cada vegada més , els museus
depenen de les seves exposicions temporals per quadrar les seves xifres de visitants i conseqüentment d’explotació, que
cada vegada agafen més importància degut a la davallada de les subvencions.
La temporada passada va ser un mal
any per el museu Thyssen , la seva exposició al voltant de la pintura americana
del XIX, de la que podríem definir com “pintura del Far West”, que ara hem
pogut visitar a Catalunya va ser un fracàs absolut del que cal refer-se.
Caravaggio és una bona aposta però potser no suficient, d’aquí que la Thyssen
ens presenti fins el 30 d’Octubre, provenint del museu impressionista de
Giverny, una exposició en teoria menor per que en serveixi de complement a la
de l’italià. Aquesta no és altra que la
que ens fa avinent el bon fer de Gustave Caillebotte, un dels més desconeguts ,
en el popular, dels artistes impressionistes i que ens mostra la seva alta
qualitat i com el seu nom mereix molta més atenció de la rebuda fins ara.
Caillebotte és un impressionista ,
massa vegades considerat com de segona , a bon segur per el seu paper intermodal.
Per un cantó per ser pintor i establir-se en aquest moviment, però per l’altre
mecenes i col·leccionista dels seus companys, degut a que era home provinent de
família rica. Un paper tan important que la donació de la seva col·lecció
d’obres impressionistes va servir com a fonament del”Jeu de paume”, museu
parisenc que va ser el primer en agrupar l’estilística, abans d’establir-se la
col·lecció en el reconegut Museu d’Orsay.
L’exposició ara presentada amb el
subtítol de “pintor i jardiner” vol aprofitar la seva relació amb el tema jardinístic
i floral que l’apassionava i que va motivar una gran relació d’amistat amb
Monet , l’altre gran impressionista dels jardins, de modus que quan adquireix
una casa a Petit Gennevilliers es dedica a decorar el seu interior amb pintures
de caire floral, reproduint les plantes que cultivava en el seus jardins i
hivernacles. Una ressemblança ben viva amb Monet i les seves Ninfees.
L’exposició està dividida en quatre
capítols, relacionats cadascun d’ells amb els lllocs en els que va viure: El
París de Haussmann, les vcances a yerres, El Sena i els viatges a Normandia i
el Jardí de Peti t Grennevilliers.
En el primer capítol ( Paris) se’ns
ofereix la part més popular de la seva obra. Essent molt jove ( 20 anys) la seva
benestant família es trasllada a viure al Boulevard Haussman entre les places de l’Òpera i l’Etoile en el
que és el nou París en construcció, és llavors quan desenvolupa la seva explosió
juvenil amb aquelles mirades al contrast entre la burgesia del moment i el mon
obrer que compartien espai en aquests moments de construcció. Son obres dispars
en el concepte i la realització, al costat de característiques típicament
impressionistes hi ha altres peces que cal enquadrar més en un realisme
pictòric.
En l’apartat de Vacances a Yerres es denota l’eclosió del seu contacte amb la
natura el que fa que la seva obra respongui més estrictament als registres
impressionistes amb qui manté una relació més intensa participant en la quarta
exposició en la que és estovat per la crítica en especial per el seu abús del
blau.
A “El Sena i els viatges a
Normandia” apareix un altre element fonamental com és el de l’aigua. Caillebotte
és un apassionat de la navegació, dissenya velers de gran qualitat i guanya
múltiples competicions. Aquesta passió lògicament també es trasllada a la seva
pintura amb diversitat de temes de
tècnica clarament impressionista, sens dubte la més adient a les seves
necessitats i desitjos això sí amb pinzellades més simples i lleugeres, alhora
que retorna al punt de vista un xic elevat de les seves primeres èpoques. L’ús
de colors plans i desig realista crea unes atmosferes en certa part fredes i
immòbils que ens reporten actualment a les obres del mateix caire de Hooper.
Finalment l’època del Jardí de
petit Grenevilliers es concentra única i exclusivament en la temàtica floral i
de jardins. Obres intenses i passionals, riques en paleta i amb pinzellades
dolces o vigoroses segons s’escaigui . Obres que generen una certa sorpresa per
el desconegut de les mateixes a nivell popular. Obres càlides i que es noten
intensament viscudes, però que alhora estan establertes pictòricament sota un
raonament funcional evident.
Un esclat esplèndid per acabar una
exposició que no deixa de ser una sorpresa. No hem d’enganyar si diem que
Caillebotte no deixa de ser un desconegut al costat dels que van ser els seus
companys. Ara , després d’una exposició com aquesta podem establir que el seu nivell
és de la suficient dignitat com per ser tractat com aquells altres noms que
mereixen l’atenció de tots i que té obres de molt més mèrit que no pas les més
conegudes al voltant del tipisme parisien.
Un pintor interesant , amb una
exposició plaent i complaent, que es veu amb tot gust especialment per que en quasi cap de les
seves obres apareix aquell regust en certa manera rellapat que apareix en
altres mostres d’artistes impressionistes, alhora que ens fa entrar en el camp de
l’art ficció,pensant cap on hauria pogut anar el seu art si no hagués mort jove
als 45 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada