No puc ni vull negar que amb Caravaggio tinc una batalla
pendent. No sé exactament per que però mai m’ha acabat de fer el pes. L’observació
realista, el seu dramatisme i la potència del clarobscur en els que segons els
entesos rau la mestria del seu fer no m’han acabat de frapar mai. He trobat
sempre que el seu realisme dramàtic és massa efectista i fins i tot diria és
molt “comercial” , entenen el gust de l’època,i en el que pertoca al seu
clarobscur que practica magistralment, jo em quedo més amb el tenebrisme de
Ribera.
Potser per això intento sempre superar aquesta dissonància
que tinc amb ell intentant visitar i gaudir dels seus treballs, ja que estic
convençut que l’error d’apreciació és meu. I és que així com em costa entendre
que algun amant de l’art no pugui apreciar i estimar l’obra de Tàpies, entenc
que un hauria de gaudir al màxim del fer de Caravaggio.
Per això vaig superar els dubtes i vaig decidir visitar
l’exposició”Caravaggio i los pintores del Norte” que presenta el Museu Thyssen
fins el 16 de setembre d’enguany, incloent-lo en la meva habitual marató
expositiva de Madrid que realitzo any rera any en el mes d’agost, tot
aprofitant la meva estada de vacances a Monreal del Campo ( Teruel) poble a on
va nàixer la meva dona i que al costat de la tranquil·litat i benestar que
produeix en mi l’estada , disposa del gran avantatge que fa que estigui a 1
hora de Zaragoza i a menys de 2 hores de València, i a dues hores i mitja de
Madrid , el que em permet any rere any un periple expositiu de primeríssima qualitat.
Manqcant deu minuts per les deu, hora d’obertura del Thyssen
, la cua ja eraimpressionat, a l’hora d’obrir ja girava carrera de San jerónimo amunt ( a punt d’ienvaïr les corts espanyoles), el
que demostra l’interés mediàtic que genera Carvaggio que fa que la cua sigui
molt més potent que en exposicions tan importants com Antonio López o Hooper.
Validació d’entrada i cap a l’expo que malgrat la limitació
d’aforament mitjançant entrada per temps està molt plena. Visita molt atenta i
amb desig de trobar el feeling necessari, però res de res ,poc més de mitja
hora després, visita acabada i desengany encara superior.
Ho lamento però no he
sentit la sensció de “ la proximidad física de la figura, el
contraste entre luces y sombras, la expresividad del rostro o la ilusión de
poder tocar el grupo de objetos en primer término: las flores, las frutas y ese
magnífico jarrón de cristal en el que parece reflejarse la luz de una ventana…
El impacto visual de esta original composición de Caravaggio, ‘Muchacho mordido
por un lagarto’, se deriva de la combinación de todos estos elementos y,
también, de la actitud sensual y provocadora del muchacho, con el hombro descubierto y adornado con una rosa
detrás de la oreja. El espectacular escorzo, el gesto sorprendido del rostro y
el ilusionismo del cuadro confieren a esta obra un carácter experimental con el
que el pintor parece querer apelar a todos nuestros sentidos y con el que
consiguió llamar la atención de los amantes del arte en Roma en una fecha muy
temprana, entre 1593 y 1595; posiblemente, poco después de abandonar el taller
de Giuseppe Cesari, donde se había especializado en pintar flores y frutas.” que
explica la gent de la Thyssen.
Ans el contrari el fet de la
comparança de Caravaggio amb els seus coetanis que queda perfectament
explicitada en l’exposició mitjançant els seus diversos apartats: Els primers
admiradors: Adam Elsheimer i Rubens, Artista y amanats de l’art: Quadri da
stanza i quqdri d’altare. Hendrick ter Brugghem i l’’escola d’Utrech; Pintors
francesos a Roma; Caravaggio a Roma;Nàpols i el sud d’Itàlia, els darrers
caravaggios Una comparança que demostra la fidelitat permanent de Caravaggio
amb els seu cànon malgrat l’evident versatilitat de les seves obres i alhora
veure com diversos dels seus “deixebles” o millor dit “admiradors” son ben
capaços de donar una volta més a la concepció del treball i mantenint
realisme, dramatisme i conceptes tècnics
per generar uns treballs ben potents i per considerar.
Una expo que a bon segur deixara
descontent , per el poc exposat , als fans de Caravaggio però que alhora és demostració
de la seva influença com a artista capdavanterr que va tenir en el tot del món
artístic de la seva època.
Una exposició formal en concepte
i realització que em deixà més aviat fred i que no va servir per establi aquest
feeling amb Caravaggio que vaig cercant de fa anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada