S’han acabat les festes de Les
Santes, i diuen els santeros que han anat la mar de bé. Tots sabem que l’únic
examen al que està sotmés el departament municipal de Cultura és la festa major
local. Si va be, aprovat general i tira un any més., si no, vigila que les
hòsties cauran de canto.
Diuen que han anat bé i me n’alegro ja que així s’haurà acabat aquest
veritable brainstorming fet públic de manera diària, simplement per demostrar l’activitat
incessant del departament de Cultura i per intentar salvar així el cap del seu
regidor Quim Fernández qüestionat per tots i per tot després del ridícul i
trist affaire Viladomat.
Un salvem al regidor Fernández digne
d’una sittcom protagonitzada com a mínim
per Joel Joan. Una sittcom en que cada capítol hauria de tenir el protagonisme d’una
proposta.
Així en el primer capítol podríem parlar
del desgavell Viladomat, aquell que ara diu s’han demanat obres, no importa
quines ni de quin valor, per a tal de tapar el forat deixat per les obres de la
vida de Sant Francesc que han volat a Manresa,
Uns obres que diuen s’han demanat
però que , segons fonts ben informades i de certa rellevança, al MNAC no consta
cap petició oficial de Cultura de Mataró.És clar que potser parlen amb Pep
Serra, com es va dir oficialment en el cas primigeni, i no amb Pepe Serra, cap
i responsable màxim del MNAC, i això comporta una certa disfunció. Una petició
que alhora desautoritza el tot a Anna Capella , directora del Museu , que calla
i cobra ,que per alguna cosa és professional.
En el segon capítol podíem parlar de
la Nit de Cultura, aquesta festa que hem dit que farem l’any vinent, però que no
tenim ni puta idea de com serà, a qui hem de destacar, quin serà qui faci de
jurat , etc. però és una idea que han
defensat de temps diversos col·lectius i gent de la cultura , com el malparit d’en
Pic, i a més estava en el programa electoral, del que caldria cumplir-ne algun
punt.
O sigui que nosaltres llancem la
notícia i després ja veurem, si sí, si no, o de quina manera.
I en el tercer capítol podríem
parlar del desideràtum de cedir la promoció del màxim tresor cultural de la
ciutat , la Capella dels Dolors, a turisme que aquests sí que en saben i tenen
ganes de treballar.
El que passa és que la idea és tan increïble
que pòster ni cola en una sitt com, però som tant capgrossos els mataronins que
ves a saber.
Però com que a la tele les temporades
son de 13 capítuls, calen més idees, a més disparatades millor. Esforçant-nos
una mica alguna en podrem treure del museu de Can Marfà i de Torre Llauder,I
Can Serra i ca l’Arenas dona fàcilment per a dos capítols més.
És per això que en aquesta brainstorming per salvar al regidor Fernández
jo afegeixo la idea de recuperar aquell concepte de fons d’art que G. Noè va
fulminar malgrat els documents signats per alcalde i regidor de la ciutat de Mataró
i malgrat estar en el programa electoral de tots ls partits.
Les patètiques lectures de Ca l’Arenas
al respecte de la història artística de Mataró ha fet evident als ulls dels més
ineptes , és a dir fins i tot a ulls de la gent de Cultura , de que Mataró no
disposa d’un fons que permeti explicar la història dels protagonistes locals. I
és obvi que aquest és un fet a subsanar. Per això vagi el meu recolzament a rellançar el projecte d’un fons d’art local
que representi de manera digne la nostra història . I a més vistes les
possibilitats de Can Marfà, ja sigui en els espais actualment reformats o en
altres com per ex, els que ocupava Televisió de Mataró, la col·lecció es tan possible de efer com de visionar.
I potser després d’aquestes
reflexions alguns de vostés es poden preguntar que està darrera del meu desig
de recolzar aquesta campanya de salvar al regidor Fernández quan no som gens
afins, ans el contrari. La resposta és molt fàcil. D’ençà Carmina Benito, som
masses els que hem pensat que la regidoria de Cultura era fàcil de millorar vist el malament que ho
havien fet els antecesors. I ho vam pensar amb Graupera, amb Penedès i com no
amb l’actual Joaquim Fernández. Però hem caigut tan baix que no volem arriscar-nos més. Millor que
continui Fernández amb les seves limitacions que han convertit a la cultura
pública de la ciutat en una veritable vergonya, no fos cas que en vingui un de
nou que el superi, encara que sembli del tot impossible.
O sigui que jo també m’apunto a la
campanya Salvem al regidor Fernández
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada