ENRIC SALA. ROSTRES

La Destil·leria inaugura temporada tot presentant el treball de l’escultor osonès Enric Sala. Un escultor que combina la vella escola de l’art de la pedra, el seu material de treball, amb la nova escola d’entendre l’art no com un element aïllat en l’unicitat de la peça i sí connectat amb la societat i la diversitat d’altres arts que comparteixen amb la plàstica el món del sensible.

L’escultura de pedra provoca unes especials sensacions, prou ho sabem els vells afeccionats de l’art local, recordant els magnífics treballs que realitzara  ja fa un anys en Manuel Cusachs que de la mà de Pere Barbany va dominar com pocs el treball de picapedrer en el seu concepte més sensible i creatiu.

Avui Enric Sala omple amb una vintena de peces l’espai de la Destil·leria centrades en els Rostres, reals, imaginats o totèmics, plens de personalitat i alhora de remembrances d’una història en la que el rostre en pedra esdevé una constant que quasi permet, amb el seu seguici, fer alhora repàs del concepte creatiu de cada època i moment

Uns rostres, diferents en el concepte formal ja que van des del realisme fins  a un imaginari personal relacionat amb altres cultures i /o mons ,uns rostres perfectament aparellats amb diferents tipus de pedra per a que l’ànima del material traspuï i atorgui la personalitat adequada a cada treball.

Una exposició compacte en la diversitat en la que un s’apunta als treballs més agosarats , a aquells en els que defuig de l’aparença i/o el realisme, i es llença per camins més abstractius,o simbòlics, jugant amb conceptes més estructurals que no pas realistes o figuratius. Una predilecció que en aquest cas es centra molt més en la sala petita, perfectament combinada en la diversitat que no pas en la dispersió idiomàtica de la sal principal.

Una exposició, la d’Enric Sala, que plau en l’aparença i que permet l’aplaudiment tancat per el seu domini tècnic, però que assoleix nivell d’alta sensibilitat en algunes d’aquestes peces que depassen amplament la lectura normal per assolir aquell punt d’interrogació que cal exigir a una obra quan pretén ser considerada una peça d’art.

Una bona i molt recomanable exposició que serveix de manera brillant per inaugurar temporada en els espais de La destil·leria. Ara sols cal mantenir el to durant tot l’any.

Felicitats.

(les fotografies han stat extretes del web de l'artista i no impliquen la presència de les obres en l'exposició)