TETE JI.- MURS

Andreu Pérez, més conegut com Tete Ji és home de sensibilitats  però no tan sols creatives ,que també(músic de professió es mou més que correctament en la plàstica), que la seva és una sensibilitat espiritual i filosòfica.

Saberut ell, ha viscut a la India i coneix bé altres pobles i cultures, el que li ha servit per confegir un discurs creatiu en la que fons i formes es disposen  en el desig de depassar l’aparença per anar a la recerca de mirades més profundes, intentant sempre que el seu “fons” domini per damunt les “formes” però sense abandonar la consciència de que aquestes son imprescindibles per a la lectura interior.

Tete Ji es mou en el camp del col·lage abrupte i intens. Molt llunyà al concepte d’art pòvera ja que justament ell es mou en sentit contrari ja que en ell no podem parlar de peces “trobades” i quasi hem de parlar de “peces cercades”.Els seus afegits materials no son els que marquen l’estructura dels seus treballs, ans el contrari, és l’ideari del concepte espiritual del mateix el que genera la necesitat d’aprofitar determinats elements que reforcen l’estructura del treball, donant-li accent peculiar i personal.

L’exposició que ara presenta a l'espai Capgròs, a la que ha batejat amb el títol de Murs , s’allunya en bona part ( encara en queden unes poques) d’aquells peces “”bosquianes i alcoyesques” plenes d’una iconografia densa  , per avançar en uns treballs més “airejats” amb la voluntat d’ intensificar i clarificar el seu missatge, destinat en aquest cas als murs “ aquestes muralles que ens separen, que ens impedeixen passar que ens divideixen”, segons explica el propi artista.

Però els murs de Tete Ji no pretenen ser murs infranquejables, semblen i en certa manera es desitgen, porosos, més en una mirada preocupada per les muralles mentals, sensibles i en essència conceptuals i socials que no pas els murs polítics que estableixen els dominants.

Tècnicament L’autor està avançant a bon pas, superant els problemes que el context del col·lage li presenta, tant en el tècnic com en l’equilibri estructural que precisa. Ara cal avançar més en la llibertat , en no voler condensar mil idees en cada treball i si de cas fer mil treballs amb una sols idea en cadascun d’ells, alhora que com ja comença a ensumar-se en aquesta mostra , el procés d’avançar en mides més grans li pot ser molt positiu tant en l’efectisme visual de la peça com en l’explicació de la seva idea conceptual.

Una exposició la de  Tete ji que demostra que aquest capítol plàstic de la seva polifacètica activitat creativa no és un afegitó i que es mou amb prou dignitat com per entendre que està aquí per quedar-se i que cal esperar d’ell , en properes exposicions, bones i positives notícies.