En aquest mes de desembre i
mantenint l’habitual col·laboració amb la galeria Lolet Comas, l’espai capgròs
acull un magnífic recull d’obra de l’artista masnouí, Gerard Rosés.
Vaig conèixer a Rosés, allà en al
frontissa dels vuitanta /noranta , és a dir que ja ha plogut d’ençà. Va ser en
una mena d’exposició celebrada a l’espai
que la Lolet Comas tenia a la Pça Gran. No cal ni dir que vaig quedar encisat
per la seva obra, sempre difícil de definir. Un parell d’anys després em va
acabar de robar el cor amb una extraordinària exposició al Museu de Granollers
, amb tema únic, el de les olimpíades , on el dinamisme esportiu esclatava en
les mans de Rosés, amb figures a mida natural i amb un treball rítmic i dinàmic
amb el que depassava l’espai físic per
esdevenir omnipresent en l’espai expositiu.
D¡ençà llavors he esdevingut fan
del treball de Rosés havent tingut la
sort de presentar-lo en diverses ocasions , alguna tan especial com la mostra individual realitzada en un àmbit
particular d’alt standing.
Ara em retrobo amb el seu fer en
aqueta mostra de l’espai capgròs on s’evidencia la seva constant superació
creativa que segueix fonamentada en el
domini aclaparador de la seva peculiar tècnica que té en el cartró d’embalar el
seu element primigeni i el cúter com eina fonamental de treball. Amb elles crea
aquests obre d’impossible definició( per uns pintura tridimensional, per altres
escultura acolorida)amb les que reflexa un fet tan elemental com complex com és
la quotidianitat en la multiplicitat de les seves cares.
Una quotidianitat expressada sempre amb frescor i personalitat pròpia però que alhora no
deixa de ser un portadors d’un missatge profund en relació a com som i com vivim.
Passejar-se per una exposició de
Gerard Rosés sempre és plaent. Ho és en el punt purament artístic, per el seu agosarament,
la seva saviesa i la seva intel·ligència creativa. Però ho és més en el sentit
interior que ens presenta, i amb el que ens converteix en veritables
protagonistes del seu treball, aquell amb el que ens fa retrat puntual de la
nostre manera de ser.
Una exposició aquesta de Gerard Rosés,
a l’espai capgròs que seria una llàstima passés desapercebuda per els bons
afeccionats.
( les obres que il·lustren aquest post son representatives , i no han de correspondre emab exactitud a l'exposat)
( les obres que il·lustren aquest post son representatives , i no han de correspondre emab exactitud a l'exposat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada