CAMÍ (NS) QUE POTSER NO PORTEN ENLLOC

Fa quaranta anys les exposicions tenien per títol elements genèrics (exposició de pintures, olis, aquarel·les) o temàtics ( bodegons, paisatges, marines..). Va costar força que es normalitzés la idea de que una exposició no era simplement el conjunt d’un seguit d’obres amb un lligam tan minsa com la tècnica o la temàtica i que era precís donar ideari de conjunt, en aquest capítol particular que és cada exposició en el llibre de la seva trajectòria artística i d’aquí la necessitat d’una paraula o frase que resumís l’ideari de l’exposició.

Elisa F. Jufré, una veterana artista osonenca , exposa ara a la sala d’Aparelladors  i així ho entén ja que tria un títol en plural vist que el presentat  respon a  una multiplicitat de plantejaments pictòrics que ocupen l’ample ventall estilístic que va des d’una pseudo abstracció geomètrica amb una certa ressemblança amb Klee, fins a la figuració realista més estricta , tractada amb evident solvència encara que en alguns casos vorejant una estètica quasi kitsch, i passant per una paisatgisme constructivista del que trobem mostra habitual en botigues de decoració.

Aquesta diversitat provoca en un espectador desorientat quasi la sensació de trobar-se front d’una mostra col·lectiva quan no és així, el que provoca ràpidament la pregunta de quina és la realitat creativa d’una l’autora capaç de ser polimòrfica en el concepte i fins i tot en la realització de l’obra.

I és clar , un dels elements fonamentals de l’art és la sinceritat. El fet de que l’artista sigui capaç d’expressar la seva nuesa interior en el que pertoca a sensacions i emocions. I aquí aquesta sinceritat no es demostra diluïda del tot en la multiplicitat de conceptes a voltes del tot contradictoris.

Potser per això i vistos uns camins que més aviat fan pensar que no porten enlloc, i considerant que tècnicament hi ha prou vímets com per tirar endavant amb una certa pulcritud , potser seria convenient deixar el plural per agafar el singular en qualsevol de les vessants presentades i des de la unicitat seguir per una camins més coherents en el concepte escollit. Potser llavors trobaríem la veritat d’un artista , perduda en la diversitat dels treballs ara presentats.