Encara que son bastant parells en edat i en altres coses, és
difícil lligar el fer artístic de Josep Mª Gomis i Santi Clavell, coincidents
ara en l’actualitat per les seves exposicions a la sala d’Aparelladors i a la Destil·leria.
I dic parells, ja que ambdós han tingut una activitat
professional ben llunyana a l’art. La banca ha estat el modus vivendi de Gomis i
la xarcuteria el de Clavell. Alhora ambdós mantenen una passió més o menys
amagada que a bon segur és la que els
provoca més satisfacció, com és el teatre en el cas de Santi o les restes
prehistòriques ( fòssils) en el cas de Josep Mª ,ambdós en nivell d’excel·lència
en la seva especificitat.
Però en el seu fons quan volen expressar els seus
sentiments més íntims els dos s’aboquen desfermats per els camins de la
plàstica , comq uead ara ben palés amb els “ninots” de Santi Clavell a La
destil·leria o els dibuixos i escultures de Gomis a Aparelladors.
Josep Mª Gomis és home del volum i és justament allà a on aconsegueix
les seves millors fites i en aquesta exposició succeeix el mateix encara que
sols presenti quatre peces que es distribueixen com elements d’ancoratge en les
quatres cantonades de la sala. Unes peces en ple domini de la figuració però
fugint del realisme estricte per anar per un camins imaginatius, lliures i simbolistes.
Camins que es mantenen en tot el treball dibuiistic amb el que desenvolupa tota
la seva exposició. Un onirisme ple de serenitat
domina en aquestes obres àgils i etèries proclius a una poètica que de fa temps
practica la’utoe a la que afegeix una dosi d’ironia i alguna entremaliadura en forma de rompe l’peil
també característic en le evs darrers exmostres.
Una mostra subtil que fa evident el domini tècnic de l’autor
, encara que un, el prefereix molt més en
el camp escultòric, la seva raó i essència que no pas en el del dibuix, en el
que l’obra es suavitza i sembla diluir-se en la intensitat.
Per a Santi Clavell, l’home present o absent és sempre el
protagonista de les seves vivències plàstiques. Ja ho era en els seus
començaments en els que els paisatges no
eren sols referencials i sí viscuts amb la presència o la latència d’uns
personatges que li donaven brillantor vital.
L’home , expressat mitjançant la varietat del seu interior:
emocions , passions , pors, desitjos i somnis eren els motors de la seva potent
abstracció que podia esdevenir poètica, lírica o vibrant segon el seu puntual
punt de mira.
Ara , a la Destil·leria, Clavell es converteix en l’apuntador
de la realitat que li toca viure. Com un veritable ninotaire periodístic, s’acosta
a l’actualitat personal i social, als desitjos, i anhels, però també a les
ombres i les pors per, amb elegància,
fina ironia i quan s’escau potent mala llet, llençar-nos reflexions sota l’òptica
d’ell mateix, rebel sense causa, gens acomodatici, crític punyet , lluitador
nat, vencedor i vençut en mil batalles i disposat a tornar-ho a ser en mil més.
Cada peça, cada apunt, és més que això, és filosòfica i
afinada reflexió que amb un petit somriure ens obliga a pensar i provocar aquella
inquietud sense la qual l’art no pot ser considerta com a tal.
Josep Mª Gomis i Santi Clavell dos autors baquetejats en mil
batalles que segueixen mostrant saviesa, intenció i art. I el que els hi queda per
mostrar...
(les imatges han estat extretes de les xarxes socials)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada