MANUEL CUSACHS. ÊTICA I ESTÈTICA

No vull estar de dir per tan sols començar que admiro a Manuel Cusachs.

Una admiració que ve ja del meu pare quan  m’explicava el seu esforç, al costat de la seva dona Teresa, pujant amunt i avall de la Riera, lluitant contra  la malaltia  que el podia deixar arraconat. L’admiro per la seva valentia d’anar a formar-se  a l’estranger, a la clàssica Itàlia, quan això de sortir del país era cosa estranya i aventurera. L’admiro per deixar-se aconsellar per el picapedrer Barbany i per el seu entossudiment a treballar la pedra quan per les seves condicions hauria estat més fàcil altre material. L’admiro per lluitar sempre front de tot i per arribar a aconseguir-ho també quasi tot. L’admiro per la seva capacitat d’evolucionar, de no quedar-se en allò ja aconseguit i amb el que podia haver fet la viu-viu. L’admiro per a la seva edat seguir avançant i a més a més , fer-ho amb llibertat , i seguint el seu tarannà.

Però a més a més, al costat d’aquesta actitud artística , estètica , en podríem dir ha mantingut una clara actitud ètica  de fer de la seva obra un quelcom més, una mirada de cultura i país. Una mirada de país  que en el seu fer agafa la coherència que han perdut els seus polítics. M’admira la seva capacitat d’endinsar-se en els prohoms de la cultura, de saber copsar interioritats i expressar-les, ja sigui amb els retrats dels seus gran homes, com en les seves interioritzades lectures dels nostres poetes importants.

M’admira la seva capacitat de ser i sentir. De pensar que l’art i la cultura sempre ens farà forts, davant de qualsevol altre possibilitat. De saber que art, cultura, ciutat i país son uns elements imprescindibles per el futur, per tirar endavant i per anar lluny, molt lluny, molt més lluny.

I avui, tota aquesta admiració em queda resumida en l’espectacular exposició que ha presentat a l’espai capgròs, per celebrar-ne el  seu 15 aniversari.

Primer per la seva capacitat per entendre l’espai i els seus avantatges  i inconvenients. Així Cusachs, ha establert una selecció modular amb una respectable quantitat d’obres que no es molesten i sí es complementen, en les que ofereix puntual resum de la seva trajectòria , convertint-la en un veritable tastet del que serà la seva mostra retrospectiva de caire antològic que acollirà l’Ateneu en el proper mes de gener.

Així ens trobem amb un veritable resum escultòric, que començant per el seu model al taller del 78, arriba fins els seus castanyers del 2014, amb parada i fona en els seus homenots , amb el cap de Pla, la seva mirada a la poètica d’Espriu, la mirada ciutadana amb Les Santes, i el seu espectacular treball amb les “felipes” , ben envoltat tot per obres més íntimes i personals.

I tot arrodonit per un seguit de “pintures/dibuixos” a quin més espectacular. Des de la magnificència de les seves obres de Sant Pere de Rodes o l’abadia de Vilabertran, passant per les petites juguesques dels seus dibuixos , i rematant amb una figuració esplendorosa per la seva potència i a la que no pesa en res els seus anys d’existència ja que romanen en l’actualitat més viva i palpitant.

Una exposició que és un absolut plaer artístic fer-ne visita i de la que espai capgròs es sent enormement orgullós d’acollir-la.

Tal i com es van sentir orgullós el gran nombre d’amics i afeccionats que es van acostar a la inauguració. Llàstima que els artistes, egocèntrics i tant sovint massa creguts de si mateixos, no van tenir, en la seva majoria,  el bon fer i la responsabilitat personal d’acostar-se al carrer Sant Benet per gaudir d’una immensa exposició i per agrair i, tal i com calia, a la gent de capgròs per el seu esforç en fer de l’art un element important de la seva difusió.

Però ja sabem que ètica i estètica , moltes vegades son difícil de conjugar. Manuel Cusachs i l’espai Capgròs ho han aconseguit. Felicitem-nos i feliciteu-los. I per damunt de tot no us perdeu aquesta exposició. Paga molt la pena.

Moltes felicitats Manuel.

Moltes felicitats espai capgròs.