MONTSE LLANAS. ESTATS.

La sala d’exposicions del Museu del Càntir d’Argentona  va mica ne mica assolint un nivell de qualitat ben estimable en les seves exposicions temporals.  Un nivell que aconsegueix l’excel·lència , i no pas d’ara  si no de quasi sempre, quan pertoca a la seva especialitat , la de la ceràmica. Fet que queda ben patent ara mateix amb l’espectacular exposició de l’artista Montse Llanas afincada entre Vilafranca i Deltebre i que desenvolupa una ceràmica formal en el concepte però ben agosarat en la realització.

Certament en el món de la ceràmica  s’estableix una certa dicotomia  en una equació de difícil resolució. És possible seguir avançant en el formalisme tècnic després dels grans mestres?. És possible establir unes dialèctiques estètiques innovadores  depassant el ja fet per tants grans autors?.

Potser per això sempre defenso, de manera amb la que els ceramistes no estan gens d’acord, que ja n’hi ha prou de que el cognom “ceramista” ,conseqüència de la tècnica, depassi el d’artista . El escultors no és qualifiquen pas com a forjadors , ebenistes o marbristes, segons els material emprat , esdevenen simplement artistes del volum i l’espai , altrament dit escultors , sense que tingui més importància el material emprat, com en aquets cas seria el ceràmic en les seves múltiples varietats.

Però els ceramistes en defugen com si fossin els darrers protectors d’una tècnica ancestral, baixant així al nivell d’arts aplicades el que és en si un veritable art del volum.

Un exemple ben fefaent és avui el de Montse Llanas. Tècnicament perfecte , desenvolupa amb solvència les formes , ja siguin convencionals o evolucionades , en les que treballa adaptant-les a les seves intencions , tant en el que pertoca a textures i /o color. I ho fa amb desig de perfecció i comunicació.

Però a més a més intenta emetre una càrrega estètica entre ancestral i màgica, amb el que comunicar unes sensacions peculiars , com en aquelles peces que semblen recuperades a l’aire després d’haver estat submergides  en el mar i per tant havent adquirit una textura  especial amb elements adherits  que li donen una nova vida , sense deixar res enrere.

Però també ens sorprèn en formes , com les aplanades d’extrema intensitat i bellesa o aquelles més esberlades  en les que la textura exterior les dimensiona amb una força aclaparadora. I tot , sempre amb la sensibilitat per bandera en un equilibri absolut entre formes i colors, aportant emocions que fàcilment es poden compartir.

Però si a totes aquests virtuts hi afegim uns preus talment assequibles que conviden a la compra ( petites peces entre 20 i 35 euros), hem d’entendre que ens trobem amb una expo d’obligada visita, tant per l’artístic com per el comercial, ja que qualsevol de les seves peces esdevé un espectacular regal per a qualsevol persona sensible i a un preu més que remarcable.

Una exposició magnífica de la que és un plaer absolut la seva visita.

Absolutament recomanable.

Felicitats.

imatges extretes de les xarxes socials