DIDIER LOURENÇO.- LA QUALITAT D’UN ART AMABLE

En Joan i en Lluís Sarrias han heretat l’intel·lgent comercialitat de la seva mare Lolet i alhora la serietat empresarial del seu pare. I en aquest compendi estan convertint Moldumat en un espai en el que cohabiten de manera ben adient un acurat negoci d’emmarcació junt a una activitat comercial de l’art , amb predomini de noms que es mouen en els més alt llindar de la comercialitat però amb un nivell de qualitat artística més que estimable. I ara , sembla voler potenciar aquest segment amb l’adequació d’un espai ben estructurat per afavorir l’activitat expositiva.

Aprofitant l’època nadalenca han inaugurat aquest espai amb una mirada antològica al fer de Didier Lourenço, a bon segur l’artista més reconegut en el camp de la litografia , i que deixa l’emmarcat del global de la seva obra en mans dels germans Sarrias.

Sota l’atractiu títol de “Tinta i paper. 30 anys de litografia” se’ns permet fer acurada i detinguda mirada a l’evolució creativa d’aquest veritable mestre de la lito que n’és sens dubte Didier Lourenço. No queda dubte que la mirada de Didier ha estat penetrant des de sempre i  que el seu cap va absorbir molts coneixements mentre es passejava ajudant o destorbant, segons els moments , al seu pare Fulvio , mentre aquest conreava litogràficament  el treball dels més grans artistes del nostre país.

I d’aquelles beceroles, d’aquells coneixements , dels problemes viscuts i solucionats , ha anat apareixent aquesta gràfica  que ara de manera aclaparadora domina com si es tractés de qualsevol fet ben simple i senzill.

Passejar-se per l’exposició ens permet acostar-nos a les seves obres més primerenques , més fosques i poc diàfanes en l’entintat , però d’una superba qualitat creativa. Obres  més pensades en el pictòric que no pas en l’estampació, però perfectament resoltes sense perdre un gra de la seva força. Unes grans obres.

Podem seguir per la seva part més amable, de mirades urbanes, platges a lo Cadaqués,bicicletes,  molt en l’estilística dels seus grans amics , els Moscardó. Obra en aparença simple, però perfectament estudiada en espais i colors. Amable i amb un atractiu prou especial.

Finalment ens trobem amb la tendència actual. Personatges, en especial femenins, establerts en una dinàmica ciutadana i inserits en uns estampats dels que n’acaben formant part , en una aposta visual tan hàbil com seductora i de la que Didier en surt amb nota.

Moldumat i Didier Lourenço comparteixen en aquesta experiència el seu amor per l’art i la seva comprensió per la necessitat comercial. En una manera de fer tècnicament immillorable i amb un concepte jovial i amable que pugui estar a l’abast econòmic de molta gent i que alhora pugui servir com esquer per unes futures mirades més compromeses en un art més complex i reflexiu.

Una mostra que seveix per demostrar que una comercialitat digne i una alta qualitat no son elements impossible de casar en el camp de l’art. Per això vagi la nostre felicitació per ambdós protagonistes d’aquesta recomanable exposició., que  amés a més i per potenciar el seu sentit didàctic ens ofereix el veritable macking off de l’obra litogràfica., en una veritable lliçó aclaridora de tant noble i important tècnica.

Felicitats.