ESCULTURES COL·LECCIÓ BASSAT (1911-1989) (II)

SERGI AGUILAR

Quatre espectaculars obres de marbre negre son les que podem gaudir amb la signatura de Sergi Aguilar en aqueta exposició. Quatre treballs que responen a la perfecció als trets bàsics del seu treball, estructurat en el racionalisme minimalista, a l’entorn d’unes estructures geomètriques d’una absoluta puresa formal. Amb una gran elegància en el resultat final, el treball d’Aguilar sedueix de manera absoluta ja que tramet una gran energia malgrat l’aparent fredor de les seves formes i materials. Obres plenes de puresa i geneeradores d’una gran serenor espiritual.

ANDREU ALFARO

“Homenatge a Visconti” una espectacular obra alada  de 227 cm de vol i “Generatriz3” una rítmica i sinuosa peça , ambdues d’acer inoxidable, marquen el caràcter d’Alfaro en la col·lecció Bassat.

Alfaro des d’un cert informalisme líric i mitjançant un domini geomètric absolut, genera una obra cinètica  que marca gestos, ritmes i sensibilitat especials. A més  la textura freda de l’alumini ajuda a crear un cert sentiment de moviment continu , ajudat per els  jocs  cromàtics que genera la llum en el material.

Com ene l cas d’Aguilar la teòrica fredor dels materials es converteix en un esclat de força dinàmica que sedueix enamorant a ualsevol espectador ue queda primer subjugat per la tècnica i immediatament per l’enorme sensibilitat i qualitat del seu treball.

FRANCESC ANGLÉS 

Potser un els rara avis de la col·lecció ja que Francesc Anglés és en realitat metge traumatòleg, encara que ha dedicat a l’art bona part de la seva trajectòria. Encara que ha treballat amb diversos materials, el més propi és la bena de guix /escaiola, just la que serveix per enguixar fractures en un servei de traumatologia, amb la que ha realitzat gran part el seu treball, transformat a posteriori en un altre material, com és el cas del grup escultòric de La cobla, a la població de l’escala.

Aquí es presenta  amb un home anunci de 1975, molt en l’estil pop de l’escultor americà Goeorge Segal i amb l’escultura realista de Josep Bassat , pare del col·leccionista.

EDUARDO ARROYO

Pintor  enquadrat en la nova figuració però derivant cap un art pop especial ,molt dominat per una altíssima càrrega crítica , generalment desenvolupada  mitjançant el seu ben especial toc surrealista.

 Just en aquest àmbit  del pop surrealista és on hauríem d’encasellar la peça “L’africana a la maleta del doctor Schweizer” de 1973 , en la que la curiositat de la peça juga alhora amb la ironia del títol si l’enquadrem en els anys en que es realitza i el moment especial de l’artista creador.

BERROCAL

Miguel Ortiz BERROCAL és un d’aquells artistes que  a la seva mort “desapareixen” de l’entorn artístic  i de la memòria del públic. Creador  de  peces enormement treballades en el volum, amb l’assoliment d’un sentit de contundència i força, al que afegia la seva principal característica de ser uns treballs desmuntables. Recordo perfectament una gran antològica que el en 1985 va omplir el Palau Meca de Barcelona amb cua al carrer per visitar-la i on quedaves sorprès davant aquelles grandioses escultures  que podien ser desmuntades com  si d’un gegantí trencaclosques es tractés. D’ell va ser el primer disseny dels premis Goya , que tenia la particularitat de  disposar d’un enginy mecànic que feia obrir el cap i que aparegués un projector de cinema. El disseny sols va durar un any, ja que el seu pes, proer als vint quilos el feia inviable en les celebracions.

En l’exposició està present amb “Romeu i Julieta” de 1966,  en un agosarat assemblatge de mans i cossos que amb el llautó polit é capaç de generar un punt d’atracció en la brillantor que sedueix tot cridant l’atenció.