ESCULTURES COL·LECCIÓ BASSAT (I)

No és habitual en la nostra ciutat poder enfrontar-nos cara a cara amb obres d’artistes tan importants com Oteiza, Chillida, Alfaro, Henry Moore, Pablo Gargallo, Julio González i un bon seguit de noms importants més. Ara , i de la mà de la col·lecció Bassat, fan lluir com mai la Nau Gaudí que nua i resplendent ens ofereix un diàleg atractiu i atrevit entre l’arquitectura de Gaudí i els diferents estils creatius dels escultors presents.

Si hi ha unes característiques que poden definir la col·lecció Bassat , aquestes son eclecticisme i qualitat. Unes característiques que s’evidencien en aqueta excel·lent exposició que es capaç d’acollir simfònicament obres des del modernisme fins els anys noranta , en la més ample diversitat d’estils i conceptes , però amb obres sempre atractives i que s’adiuen de manera adient al nivell i qualitat de l’artista al que representen.

És aquesta una exposició d’ample contingut museístic i que ens permet fer passada per quasi tota la història de l’escultura del segle passat, en la seva varietat d ‘estils, tendències, tècniques i materials  i en la que tot espectador trobarà aquelles peces que més s’adiguin al seu gust, però que a bon segur també en trobarà d’altres que li obriran noves i atractives mirades.

És molt difícil fer separata de destacats , degut  a l’altíssima qualitat del presentat, per el que ens decantarem per començar remarcant aquells artistes amb relació mataronina i comarcal, com ho son:

EUSEBI ARNAU

Gran escultor modernista  amb gran implicació en l’escultura integrada en els grans edificis. Així realitza les escultures de la casa Lleó i Morera, casa Ametlller , Palau de la Música Catalana i hospital de Sant Pau. Gran amic i col·laborador de Puig i Cadafalch és l’autor de “La Filosa” , escultura emblemàtica de la mataronina casa Coll i Regàs.

En la col·lecció queda representat per “A la llotja” , una bellíssima peça de caire modernista que representa a una dona en la llotja d’un teatre , amb els seus binocles per admirar l’espectacle. És una peça compartida amb l’arquitecte Tusquets que la tenia com a icona en la seva botiga de BD Disseny. , en un palauet del carrer Mallorca prop de Lluiria. En desaparèixer el negoci  tornà en exclusiva a les mans de Bassat i avui serveix coma  benvinguda i presidència de tota l’exposició. és una obra simplement espectacular en la seva línia i estil.

MARCOS COLL

Encara que sigui un autor ben desconegut de la majoria té un amplíssim i potent currículum, en el que s’ ha d’incloure presència d’obra seva en el Prado ( unes escultures de jovencells nus jugant al futbol).Va treballar amb Rodin i va ser primer escultor en el taller de Benlliure, per el que és més que possible que siguin seves moltes de les obres signades per l’escultor valencià. Va viure i treballar molts anys als EEUU on va estar a punt de poder realitzar el seu monument a la Humanitat , però la mort del seu valedor, el president Wilson  ho va impedir.

La seva relació amb la comarca ve de la poetessa Lina Casanovas, que es va afincar a Argentona i de la que Coll en va ser tutor. La seva neta que viu actualment a Mataró , fa uns anys va cedir la seva obra , peces i guixos a l’Ajuntament d’Argentona per fer-ne una col·lecció. Davant el silenci i el menyspreu , va decidir retirar la cessió i fer-ne donació  a la Col·lecció Bassat.

En aquesta exposició pudem gaudir de dos bronzes i un marbre , absolutament figuratius en una estètica d’un classicisme noucentista, de gran bellesa i perfecció.

XAVIER MEDINA CAMPENY

És besnét de l’escultor mataroní Damià Campeny. Especialista en un llenguatge en el que el cos humà té especial protagonisme però en la conjunció del mateix i les formes geomètriques. Una estilística que en ocasions sembla portar-lo vers uns camins iniciàticament surrealistes. Darrerament ha explicitat el seu desig de que Mataró aculli els seus treballs de manera permanent.

En aquest camí es troben les cinc obres de l’autor presents ara en l’exposició, , entre les que cal destacar “Avon” i “Nefertiti”, veritables estrelles de la seva línia compositiva.

ENRIC MONJO

Encara que nascut a Vilassar de Mar ,a on en el seu museu (Gliptoteca Monjo) hi ha la gran col·lecció de les seves obres , Monjo no és pas un autor gaire reconegut en els nostres contardes. Curiosament va ser deixeble d’Eusebi Arnau . també ho fou de Llimona alhora que va treballar amb Clarà. De línia clarament noucentista i força allunyat de l’estilística de l’època, va tenir en el tema religiós un eix constant de treball, amb l’església de l’esperit Sant de Terrassa i les obres a la Catedral Nacional de Washington com a treballs més remarcables.

Una característica, la d’aquest classicisme d’aires noucentistes  queda ben palès en l’obra Mediterrània que és la que llueix en aquesta exposició.

PERECOLL

És obvi que tots tenim un coneixement prou aprofundit  de qui és l’escultor Percoll i de la seva obra.

Ara i en l’entorn de al col·lecció Bassat presenta una magnífica escultura ( Bird in Flight), corresponent a les primeres sèries d’ocells, en la línia de l’obra que té dipositada a Miami. Una obra d’espais simples perfectament delimitats en una volumetria airosa, plena de ritme, agilitat i moviment. Una espectacular peça de l’escultor mataroní que no desmereix en res la brillantor de les obres que l’acompanyen.

MOISÈS VILLÈLIA 

La relació de Villèlia amb Mataró és molt intensa. Va arribar  a la ciutat amb el seu pare i tota la família, quan aquell va ser contractat com a ebenista per restaurar tota la fusteria de santa Maria  malmesa en la guerra civil. La seva primera exposició va ser en la primera part dels cinquanta al Museu de Mataró. S’explica que la van venir a visitar Joan Miró I Pierre Matisse, germà i marxant del pintor, i ambdós van adquirí obra. La seva primera època té clares remembrances mataronines i maresmenques , havent exposat a la ciutat diverses vegades , la darrere a les sales de Can Xammar de la mà de Manuel Cuyàs i el PMC. A la ciutat té una escultura pública que certament no l’identifica. És l’escultura que tapa la torre d’aireació del pàrking de la plaça de la Brisa.

(...)