Aquest estiu la gent del Llimoner celebrava el seu 25 aniversari. Ara, i tot tenint en compte que diuen volen baixar persiana per raons de cicle vital, omplen la sala de l’Ateneu de la Fundació Iluro per fer resum i recordatori del que ha estat la seva història.
25 anys és sempre xifra considerable però ho és més si del que es tracta és d’un col·lectiu d’amics unit per uns elements tan personals i intransferibles com son la difusió de la cultura i l’aposta per el creixement personal i el creatiu. Un creixement sustentat moltes vegades per un mestre, entès com a tal a modus i nanera de com ho defineix la filòsofa Marina Garcés que l’entén en el concepte de que un mestre és aquell que no imposa el seu saber, si no aquell que ens obre la porta de la pròpia vida. Un mestre ho és per el que sap, però principalment ho és per el que fa possible saber. Uns mestres , Rovira Brull, Pepe Novellas, Capitani i al bell mig de tot Pere Màrtir Viada, que de manera consecutiva han “dirigit” la tertúlia des dimarts d ela Llimoner. Una tertúlia estricte amb la definició de la paraula: reunió informal i periòdica de gent interessada en un tema, per a debatre i informar-se, o compartir y contrastar iniciatives, noticies, coneixements y opinió .
Una tertúlia capaç de generar un munt d’actes però essencialment capaç de crear peces artístiques corals tan importants com han estat: Els Fulls del Llimoner, Flamenco, Non serviam, El casament, El buit, o recuperar durant uns quants anys l’esperit del carrer Sant Pere Més Alt.
Avui, ens en volen deixar mostra fefaent i omplen a vesar de plafons recordatoris i d’obres que han participat en les seves activitats, en una exposició que de cap de les maners pot estar examinada sota la paramètrica habitual. Ens trobem davant un resum que ens mostra de primera mà i amb tota exactitud, el bon fer i la qualitat dels actes que han anat construint la gent de la tertúlia.
És per això que alhora d’acostar-nos a aqueta exposició a més de fer-ho amb un transfons històric, que s’accentuarà amb l’edició del pertinent catàleg en el que s’expressen causes, raons i història d’aquests 25 anys, hem d’emprar un reduccionisme analític per gaudir i treure suc del bigarrament del col·lectiu.
En primer lloc cal fer una mirada restrictiva en el que pertoca a cada obra i el fer individual. En ella haurem de realitzar el pertinent anàlisi de la capacitat plàstica de l’autor i la seva sapiència en dirigir la seva força creativa de manera intensa i total a l’objectiu del projecte col·lectiu.
Altre pas obligat és la mirada col·lectiva en cada projecte , homogeneïtzant la disparitat de conceptes, tècniques i estils dels participants.
Però cal també una mirada amb més perspectiva , analitzant l’evolució dels artistes amb el pas del temps, el que alhora ens permet veure i constatar la variació conceptual, i per que no dir-ho qualitativa, de la plàstica mataronina en aquest vint-i-cinc anys.
I finalment cal fer una mirada de record, gaudint del treball dels artistes que ja ens han deixat. Malauradament , Mataró no disposa en el seu Museu, d’una pinacoteca en la que recuperar el treball dels nostres grans artistes ja desapareguts, per això avui és l’oportunitat de recordar, admirar i potser en alguns casos descobrir , l’altíssima qualitat i vàlua artística de Josep Mª Rovira Brull, Pepe Novellas, Pere Màrtir Viada i Raúl Capitani , protagonistes d’un art que els fa eterns i ens acompanyarà sempre.
Sense haver de parlar de cap de les obres presentades, ja que en una mostra d’aquets tipus qualsevol individualització seria injusta, però tenint molt clar que hi ha obres d’altíssima qualitat i que no n’hi ha cap que desmereixi al col·lectiu, tindrem tots els elements , per convertir la visita a l’exposició en un veritable plaer alhora que podrem teure sucoses reflexions en el que pertoca al nivell i qualitat dels nostres artistes i de la vàlua de la tasca de la Gent del Llimoner amb qui hem compartit vint-i cinc anys d’història de l’art i la cultura de la nostre estimada ciutat.
Per tota aquesta granada història. Felicitats, Gent del Llimoner, i Gràcies, moltes, però que moltes gràcies.
Amb tota l’admiració i afecte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada