ISABEL SABÉ. HOMENATGE AL MEU GERMÀ

Corria finals de 2011 quan Isabel Sabé ens sorprenia a quasi tots amb una exposició de caire abstractiu a la sala de la Presó. De la mà de de Antonio, havia sabut fer cap-i-toma en al seva direccionalitat plàstica i abandonant la pintura anecdòtica es llençava il·lusionada i feliç per uns camins sense moltes concessions en les que el dinamisme i el color senyorejaven en gran manera.

Dèiem llavors que era una exposició a visitar però especialment calia fer-ho amb ulls de voler mirar més endavant. Amb ulls de voler veure les primeres passes serioses d’una autora que de seguir en aquest camí pot dir coses prou interessants en el món artístic local.

Han passat ja uns anys, quan Isabel Sabé ens torna a oferir la demostració del seu fer i he de dir que he sortit amplament decebut de l’exposició que presenta  al Casal Aliança, ja que no he observat cap mena de pas endavant , ans el contrari, s’evidencia un retrocés evident en l’estructura del seu art , tant en el que pertoca  a l’expressió comunicativa , com a l’evolució tècnica necessària per seguir progressant.

L’exposició, dedicada en memòria del seu germà, està plena d’alts i baixos, amb peces de qualitat com la que s’exhibeix en el flyer de presentació, plenament en la línia que caldria, a la que acompanyen un parell de peces del mateix nivell. Poètica , gest, harmonia i color, en el dinamisme potent generador de la realitat d’un estat d’ànim creatiu positiu.

Però al seu costat es present un grup d’obres adotzenades, sense personalitat , amb un cert retorn a un imaginari figuratiu que ja crèiem enterrat. Cromatismes apaivagats i textures esborronades a les que en res afavoreix l’aposta purpurinada que distreu i crea la sensació d’aquella salsa que es diposita per amagar el veritable to culinari dels plats.

Una exposició ,aquesta la d’Isabel Sabé, que ens crea més dubtes que no pas certeses , però que ens permet l’esperança de pensar que la marxa enrere sempre és possible i que en l’establiment del concepte d’obres com la del flyer pot retornar a aquell camí que s’iniciava ara fa uns anys i que avui per avui s’ha esborrat en bona part.