Els ingents esforços que fan tota aquesta caterva de teòrics
que han assolit poder entre el professorat de les Escoles de Belles Arts,
inclosa la facultat, els més diversos museus, els escassso indrts de la crítica
i essencialment els centres d’art municipals de tota mena, defensant un art
contemporani en el que diuen la pintura no hi te lloc, i sols pot ser
reconeguda com una anècdota del passat i que ha de ser foragitada , i fins hi
tot eliminada, com element nociu, rep de tant en tant un bon zasca en tota la
boca , com es diu ara , amb exposicions tan completes amb la pintura com a protagonista
com la que Ivan Floro presenta en aquest mes a La Destil·leria.
Però queda clar que no es donen per vençuts i davant d’una mostra tan natural , pura i cristal·lina, intenten edificar un relat que comença per l’absurd del títol “A to B” i segueix amb un marc teòric en el que és difícil dir més absurditats per línia. Els artistes veritables mai distancien el seu món exterior de l’interior, ans el contrari l’identifiquen, convertint-lo en un de sol en el que expressen el que veritablement els importa, que son les seves emocions i sensacions més íntimes i particulars.
Però deixem la buidor de certes teories i anem a la plenitud
de l’art que Ivan Floro escampa pel broc gros per totes les parets i racons de
l’espai expositiu.
Ivan Floro és un pintor per essència i convicció. I la seva
exposició és important per el que diu i per com ho diu. Home d’avui, entén
perfectament que per expressar les sensacions personals en un món tan visual
com el que viuen essencialment els joves, en el que res existeix si no queda
plasmat en una imatge, ja sigui estàtica (instagram) o dinàmica ( youtube). Defuig de tot convencionalisme
teòric, rebutja la concepció, el dogmatisme del concepte i prefereix expressar-ho de forma plàstica, endinsant-se
en la realitat de la seva pròpia vida.
I ho fa sense embuts , expressant cada imput que l’emociona o li crea un bit de bellesa. És capaç de deturar-se per fer un apunt magnífic d’una de les figures que envolten la porta de l’Ajuntament, o dibuixar amb preciosisme la Filosa de la casa Coll i Regàs, o fer una esplèndida nota d’uns núvols des el terrat d’una casa de barri. I al seu costat hi pot afegir apunts del més divers ( nusos , retrats, paisatges, detalls personals, racons de la ciutat, etc) que ens retrotrauen als apunts primerencs de tants grans mestres.
I al costat d’aquests apunts , els grans treballs, aquells
en els que explosiona com a gran artista. Pintures del dia a dia. El parkcour
com element vital de referència, amb
obres que destil·len frescor, puresa, joventut i moviment , però establertes en
una dinàmica pictòrica de gran domini. Amb una riquesa de tonalitats , en
especial de fons que reforcen la força de l’eix que vol mostrar. Amb una
figuració , sempre llunyana a l’efectisme del realisme, jugant amb el moviment
i la seva imatge. I amb la llum com element clau, amb peculiars detalls com ho son els seus magnífics “desenfocaments”.
I al seu costat els interiors, amb la televisió i els vídeo jocs
com elements claus. Uns interiors de contrast amb l’esquer de la lluminositat
emanant de la pantalla que alhora serveix per deixar, tal i com cal, a la resta
en una segona estadia.
I tot amb una tècnica més que acurada a la que caldrà polir
per poder reflectir de manera més adient les seves intencions pictòriques. Una millora
necessària però no imprescindible, no fos cas que amb ella perdés la brillantor
d’aquest diamant en brut, d’aquesta font natural cristal·lina que n’és el seu
treball , fresc, sortit tal com raja de la seva gran sensibilitat d’artista i
pintor.
Una exposició a la Destil·leria que no s’ha de perdre ningú a
quí agradi la pintura. El treball net i encara pur d’un jove de 24 anys de nom
Ivan Floro al que cal ja començar a considerar entre les grans promeses, quasi
realitats, de l’art local.
I m’agradaria aconsellar-li que no es deixi entabanar per la
grandiloqüència de certes reflexions conceptuals , com les del seu escrit de
presentació, i que segueixi essent net i
pur expressant les seves sensacions i emocions. Si ho fa , no dubto que tindrem
en ell , i en poc temps, un gran i veritable artista.
Una gran exposició que cal visitar
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada