Per una vegada , desitjant de tot cor que serveixi de
precedent i que no sigui excepció, Cultura Mataró ha realitzat un homenatge recordatori
com cal, amb la mostra que ocupa Can Serra dedicada a l’activista cultural Terri ( Lluís terricabres i Molera)que amb la seva actuació va revitalitzar l’adormit
i aburgesat Mataró de postguerra.
Una exposició feta des del coneixement, el respecte i l’admiració, valorant tot el de bo que va fer en la seva vida pública, just el contrari del que es va fer amb la mostra d’homenatge a Jaume Arenas feta des del desconeixement , el menysteniment i la manca de respecte a la seva trajectòria.
Una exposició feta des del coneixement, el respecte i l’admiració, valorant tot el de bo que va fer en la seva vida pública, just el contrari del que es va fer amb la mostra d’homenatge a Jaume Arenas feta des del desconeixement , el menysteniment i la manca de respecte a la seva trajectòria.
L’exposició deixa clarament explicitada la seva polièdrica
vida i mirada, prestant atenció, tal i com s’escau, tant al seus aspectes
biogràfics com a desenvolupar els seus trets vitals en el cultural, com ho van
ser el seu activisme cultural centrat en les xerrades del Racó per on van
passar quasi totes les figures culturals
del país. La seva trajectòria artística explicitada amb el que Cirici va
definir “ferros vinclats” i les seves composicions de "cromets", ambdues ben explicades
amb peces suficients i ben definitòries, i el seu activisme artístic que va fer
que el Museu de Mataró fos allà els anys cinquanta el far dels nous creadors,
convertint-lo en el lloc habitual d’exposició
d’aquells que després van ser els grans
Hernàndez Pijuan, Planasdurà, Tàpies, Planell, Cuixart,
Tharrats, Brotat i un bon seguit d’altres autors van debutar o quasi en les vellutades
parets del Museu. I que dir de la seva relació amb Alcoy i Rovira Brull que
fins i tot , a bon segur per culpa o gràcies a ell, van acabar vivint a la ciutat i modificant el seu rumb
artístic.
Unes cares, aquestes, del tarannà de Terri que queden ben
explicades amb acurades explicacions de raons i motius, cosa que fa de la
mostra un record viu i palpitant dels que el vàrem conèixer però també acosta
la figura del personatge a aquells que per la raó que sigui no en tenen
notícia.
Jo era amic d’en Terri. Encara que aquesta sigui una
afirmació menor que ben bé podria realitzar mig Mataró. El nom i la figura de
Terri era habitual a casa . Amb el vaig
tenir una intensa relació de la que em quedo amb la dialèctica que vàrem
mantenir tantes vegades per les meves crítiques. Una dialèctica dolça i amable,
en la que ell defensava una benvolença
crítica especialment per el nivell més baix dels creadors, a la que jo sistemàticament
em negava.
Fora d’això em quedo amb el record borrós d’infantesa d’una
gran festa al cafè de mar , crec que el
bateig d’un dels seus fills; amb el seu esforç per acudir a l’enterrament del
pare, estant com estava de vacances a
sant Aniol. Esforç que ningú va fer de l’Ajuntament de Mataró. I com no ,
recordo la seva trucada a la feina per reclamar-me un text de presentació per a
una exposició seva de cromets, i en no trobar-me va deixar l’encàrrec que
truqués urgentment a Cultura de la Generalitat a on treballava de telefonista i
demanés per el senyor Terricabres. No cal explicar com va pujar el meu nivell intel·lectual
davant dels companys de feina, gràcies a tant urgent trucada, que pressuposaven
d’alt nivell.
En Terri em digué un dia: He estat tan honrat que fins i tot
les putes em fiaven. Qui si es va fiar d’ell
va ser el món cultural i artístic de la postguerra amb qui va bastir un entramat del que la
ciutat de Mataró se’n va aprofitar i molt, d’aquí aquest merescut recordatori
en el seu centenari mitjançant aquesta exposició de visita més que recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada