ART A LA COMARCA

Sortosament els entorns de Mataró mantenen una activa producció expositiva. Avui fem repàs de les seves darrers exposicions

LLAVANERES.- IIV CONCURS DE PINTURA I ESCULTURA

Amb un èxit de participació exponencial, el Museu Arxiu de Llavaneres ha fallat el seu IV Concurs de Pintura i escultura , amanit amb un premi monetari de 1500 euros i amb l’afegitó d’una col·lectiva just d’aquí un any de tots els premiats i d’aquí dos una individual de l’artista guanyador.

Aquest esquer ha estat prou cridaner per que hagin resposta a la mateixa un centenar de participants d’arreu de Catalunya amb un nivell de qualitat prou estimable que ha dificultat al jurat, composat per Núria Poch, directora de la col·lecció Bassat, la historiadora d’art Isabel Coll, especialista en Casas i d’un mateix que van seleccionar prop d’una trentena d’obres , entre pintures i escultures, per a conformar l’exposició.

 D’elles i després de llargues discussions, en va sortir  guanyadora l’obra d’Anna Guerra de Sant Cugat del Vallés, essent segon el treball de l’igualadí Josep Millas Chia i essent terceres exaequo les professores mataronines Anna de Jaime i Mònica Vilert.

Quatre obres d’alt nivell  fidel imatge i resum d’un concurs que sembla haver arrelat ja i amb una qualitat in crescendo a bon segur degut a la excel·lent tasca que està duent a terme la gent del Museu Arxiu.

RAFAEL ROMERO AL MUSEU MONJO. NAVIGARE

Poc podem afegir al que hem dir de Rafael Romero darrerament, en les seves exposicions a l’espai capgròs i el Museu del Càntir.

Ara al museu Monjo que sembla vol recuperar velles glòries, ens demostra  un estat de forma artística envejable. La seva capacitat comunicativa s’accelera amb l’accent cromàtic al que ha donat a les seves peces que aprofiten el màxim la distribució queixalada que li permet l’espai expositiu.

Les seves escenografies que van molt més enllà de l’aparença cerquen aquest estímul d’interrogar a l’espectador per que profunditzi més allà de la bellesa aparent per trobar motius d’interna reflexió

.

Encara que ell defuig del concepte “contemporani” del que s’han apropiat  aquells que sols es fonamenten en la idea i defugen la manera plàstica de plasmar-la, en realitat és absolutament “contemporani” en el que té la seva pintura de domini veritable del concepte per damunt de l’aparença plàstica.

Una exposició espectacular per el perfecte equilibri entre la bellesa de la idea i de la forma, i amb una orgia cromàtica que posa l’accent i enfoca tota l’obra cap a al cridòria.

Lluny de la ingenuïtat l’obra de Romero és profundament filosòfica i reflexiva i davant del seu crit l’espectador no pot quedar inert.

Una gran exposició d’aconsellable visita.

ARGENTONA RECORDA ELS MESTRES PINTORS

A La Casa Gòtica i sota l’empenta de l’activista cultural Joan Pannón, Argentona fa mirada cap els seus pintors del segle passat amb una expo en que recorda Jaume Clavell, Joan Grau, Ramon Glanadell, Domingo Creizet i Alfons Güell. Una exposició interessant, i més en l’àmbit local , en la que cal fer-hi mirada artística però alhora sociològica.

Artísticament Jaume Clavell era un afinat escultor de caire primitivista amb obres de veritable nivell. La seva no dedicació professional va impedir que el seu treball no fos reconegut, però tan sols fer ullada a les tres obres públiques que hi ha per Argentona li donen aval i vàlua al seu fer.

Excel·lent la figura de la Santa Missió que es troba en el pati rectoral i  en la mateixa línia ,molt interesant les figures de la creu de terme de Sant Sebastià conservades  actualment just a la casa Gòtica ( les  que es troben a la creu son còpies realitzades per Miquel Arnau) i és especialment remarcable el monòlit dedicada a Joan Maragall en el que representa alguns dels seus poemes més emblemàtics.

  

Joan Grau va ser el gran renovador del paisatgisme maresmenc als finals dels 50.La  seva obra fonamentada en al pintura d’Olot a la que va  afegir el concepte paisatgístic de Martí Alsina i el tècnica de la vibració de petites pinzellades espatulades   va ser revolucionaria en el seu moment i va tenir un èxit públic espectacular. Aquí per exemple podem veure una peça de l’any 30 que és sorprenentment actual i que demostrar la seva saviesa artístics.

Güell, Glanadell i Creizet van tenir una carrera més modesta, més d”afeccionats”  però amb un nivell prou remarcable com es fa patent a la mostra.

Però potser l’important d’aquest autores, com la dels pintors d’altres pobles, és el fet sociològic de que gràcies a ells i a la teòrica modèstia de les seves obres va arribar l’art a unes cases en les que les làmines de calendari eren l’única mirada artística que dormia en les seves parets.

Aquets efecte d’introductors artístics és un llegat que mereix guardar en el record i per tant fa del tot lloable aquesf homenatge que un va tenir el plaer de presentar.