Segueix la Sant Lluc amb l’enorme esforç per bastir una
exposició mensual en els seus espai expositius del Casal i del Col·legi d’Aparelladors
, i malgrat la queixa generalitzada dels autors de que no disposen d’espais
expositius correctes , li costa molt
anar tapant el forat de cada mes, el que provoca una minva de qualitativa
import.
La sala d’Aparelladors és una magnífica sala , malgrat el flamíger
terra del que disposa, que durant anys s’ha
guanyat un merescut respecte per les diverses exposicions que ha anat acollint. Ara però sembla estar
en caiguda lliure , amb exposicions cada
vegada més intranscendents, fins arribar a la d’avui de l’autora Maria Quesada
, un artista que malgrat acudir amb un currículum formal prou avaluable (
Belles Arts i diverses exposicions) presenta l’exposició a bon segur més fluixa
de tota la història d’Aparelladors.
Certament en el mon artístic, sigui de l’ambient que sigui,
la titulació poc pot arribar a significar. Si en altres oficis aquesta és
absolutament indispensable per el de coneixements imprescindibles que aporta, en
els camps de la creació i per tant de l’interior, la formació sols ofereix el
domini de la tècnica per expressar adientment aquelles sensacions i emocions
que vol expressar el creador, però no genera de cap de les maneres la mínima
qualitat exigible a tot creador que pretén exposar el seu fer al públic.
Maria Quesada presenta exposició sota el títol de “Contemplaciones”.
I per a ella l’exposició és un seguit d’obres
aïllades i inconnexes entre si, que ben apretades ocupen tot l’espai expositiu
de la sala (en sobren una tercera part), en una llarguíssima frase sense cap
mena de descans, ni punt ni apart ni
seguit, en les que desgrana una sola idea
quasi sempre mal expressada formalment, que no és altre que la repetició
cromàtica, essencialment en tons blavosos, d’un intent de figuració
abstractiva que segons la mateixa autora
(veure els títols) corresponen a diversos indrets i moments relacionats amb la
natura (cel i mar).
Per se les obres presenten greus deficiències tècniques, en
aquest intent de pintura plana , repujada amb gruixos materials inconnexes,
sense cap mena d’equilibri, ritme i harmonia . Formalment hi ha la lluita per
aconseguir una bellesa plaent, lluita fracassada per el descontrol compositiu
del global de la peça, quasi sempre desequilibrada, el que fa que en tota l’exposició
no hi hagi ni una obra exitosa i sols tres o quatre depassin el mínim exigible.
Per el poc que sabem de l’autora, coneixem que és una persona amb amples coneixements culturals , per
això creiem que bo seria realitzés un profund replantejament del seu treball ,
començant per una recerca profunda de les seves necessitats creatives i de la
millora manera en que aquestes poden ser expressades, i a continuació analitzés
els procediments tècnics adients per a l’èxit de la seva acció.
Potser així evitaria que els seus esforços creatius tinguessin
un final tan lamentable com el d’aquestes “contemplacions” que ens han obligat
a una crítica “sin contemplaciones” que esperem sigui llegida tal i com s’escau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada