ANNA TORRALBA.- PERSONATGES DE COLORS

Que Anna Torralba és una excel·lent il·lustradora queda ben clar amb la seva trajectòria, i per qui no la ubiqui, sols cal recordar el seu excel·lent treball en el conte de Santes de Capgròs i amb les il·lustracions que omplien la revista especial de Santes.

Ha de quedar peròben clar que la il·lustració per definició és un mitjà de comunicació que, mitjançant una imatge o una col·lecció d’imatges, ajuda a fer entenedor un missatge. L’art és quelcom de diferent ja que la seva funció no és la d’ajudar a fer entenedor un missatge, ans sí ser generador per si mateix del missatge.

Per això quan Torralba surt del paper i es llença a la plàstica amb reproducció sobre llenç el resultat esdevé esfereïdorament pobre ja que ni actua amb el concepte precís , ni empra les eines tècniques necessàries per aconseguir uns bons resultats. L'obra no ha de ser simplement simpàtica ha d'anar més enllà i provocar la refelxió que a bon segur provoca el text en el cas de la il·lustració.

En una mirada llunyana certament existeix en algunes de les peces exposades a l’espai capgròs l’estímul d’una certa atracció, però en les distancies curtes s’escrostona tot per les circumstàncies abans esmentades.

Queda clar que Torralba treballa exactament igual al voltant d’una il·lustració literària  que quan vol crear una obra pictòrica i aquí rau el gran error, del que crec no n’és gens conscient. Cal doncs si vol avançar per aquest verals pictòrics un replantejament total, en el conceptual i molt especialment en el tècnic, actualment enormement pobre, i a partir d’uns nous plantejaments gestar una nova mirada que forçosament ha de ser complementaria però diferent, a la que té com a il·lustradora.

Decebedora exposició aquesta d’Anna Torralba a l’espai capgròs, absolutament en dissonància amb la seva vàlua com a il·lustradora.