L’ESTÈTICA ABSTRACCIÓ DE MONTSERRAT VIAPLANA.

Vaig conèixer a Montserrat Viaplana ja fa uns quants anys per una exposició que realitzà al museu de la Marina de Vilassar de Mar. Llavors practicava una pesudo figuració abstractiva o una pseudo abstracció figurativa, triïn la definició que vulguin, en una estilística en la que combinava ambdós conceptes de manera personal.  Per els mitjans informatius artístics i les xarxes socials he tingut notícia de les seves exposicions que no s’han reduït a l’àmbit domèstic , abastant nombrosos destins de diversos països i ara em retrobo amb el seu fer amb aquests “Diàlegs” que presenta al Museu del Càntir d’Argentona.

I en aquest retrobament veig una autora plenament assentada en el seu estil, havent-se decantat totalment per l’abstracció però en la recerca essencial de la bellesa en el sentit d’una recerca estètica plaent per a ella i per a l’espectador. Parlant amb un familiar directe em confessava que el que desitja essencialment Viaplana quan un espectador s’enfronta a la seva obra és sentir de la seva veu l’expressió “que maco”, llavors és quan l’autora se sent especialment realitzada.

Certament no és aquest el concepte artístic que més em plau, però he de reconèixer que és plenament vàlid intentar que la bellesa sigui la màxima meta del creador. I en el cas de Viaplana ho aconsegueix clarament.

És així ja que en aquest temps ha aconseguit un bon domini tècnic en el que sap jugar i conjugar amb els seus elements formals bàsics com son gest, el ritme i essencialment el color d’una manera ben adient a la recerca dels resultats desitjats. Fet que s’evidencia en l’obra presentada entre la que un es queda amb aquelles obres més netes i simplificades i amb aquelles que per les seves formes em retrotrauen, salvant tots les distancies a Tharrats.

En resum una exposició més que correcte que plaurà enormement als amants de la pintura més estètica  però davant la qual faig la reflexió del concepte , moltes vegades repetit, de que “ si no hi ha risc, no hi ha emoció” i per a mi, l’art és essencialment emoció i per tant risc, que és el que trobo a faltar en la pintura de Viaplana.

Montserrat Viaplana.

" Diàlegs"

Museu del Càntir. Argentona

del 13 de setembre al 3 de novembre de 2019