10 ANYS ENRERE (2009)

El temps passa de presa i la mirada enrere es confon amb molta facilitat. Que fèiem justament fa 10 anys?. Hauríem de pensar molt per refer la situació d’aquells dies. Fins i tot ens costaria força dir quin lloc havíem visitat en les vacances, a menys que hagués estat un viatge molt important.

 Si fem traspàs a l’art no crec que ni els mateixos artistes poguessin recordar en quin estadi creatiu estaven just fa ara 10 anys. Per això he decidit que en aquets columnari que és aquest blog, cada mes  recordaren les imatges de les exposicions que eren actualitat fa just 10 anys i que s’ha fet d’aquells autors / artistes.

Comencem doncs amb els protagonistes artístics del Setembre  de 2009.

 A Aparelladors veiem la passió pel dibuix amb 5 dones.  De Violeta Caamaño i laura Sánchez va temps que no en sabem res.  

Jorge Sarraute ens impactava amb el seu expressionisme al Casal , a amés amb una inauguració porteña inoblidable. Ara fa temps que tampoc es mostra molt viu plàsticament.

La Col·lectiva de sant Lluc segui exactament com ara . la portada era un gravat de Núria Hurtado , una altre veu interessant esdevinguda silenciosa en els darrers anys.

Diego Guirao retornava a Mataró amb una exposició amb pintures i escultures d caire geomètric. Ara està en un moment àlgid amb una obra contemporània altament interessant i que ens agradaria molt tornar a veure per les nostres contrades.

Joan Hortós ens oferia a la Presó una magnífica mostra de Titelles, en la línia en la que s’ha mantingut fidel i que li dona caire d’identitat.

I finalment a Argentona es feia antològica de Rodolf Tur, un artista que segueix essent tan maleït com desconegut.

Ja veieu amb quins vímets començàvem temporada fa deu anys. Uns vímets que serveixen per reflexionar de com fugisser i volàtil és el ritme de l’art i de la creació i que cada mes seguirem presentant en aquest blog.