EL POP MEDITERRANI D’ANTONI LUIS

Ple a vessar a la inauguració, ahir, de l’expo “CON  JUNTS” d’Antoni Luis a la sala d’Aparelladors. Ple merescut encara que fos tan sols com a reconeixement per la tasca que l’autor realitza al front de l’Associació Sant Lluc  i a més per el fet de que tota la recaudació econòmica que generi la mostra serà destinada a la residència Torre Llauder gestionada per Càritas Mataró, fet que s’ha d’agrair alhora que enalteix a l’artista. Ple important però també amb moltes absències d’artistes locals el que demostra una vegada més el d’individualista i desagraït que és el mon artístic mataroní.

Avui l’Antoni Luis ens mig sorprèn amb aquesta mirada pop que dona ala seu treball. I dic mig sorprèn, ja que habitualment en els esdeveniments “divertimento” que organitza la seva associació (Punts de llibre o 15x15 ) ja era habitual que aquest fos el toc de la seva obra presentada. Avui però sorprèn amb una dedicació complerta , trencant la seva visió paisatgista, o el cicle dedicat a espais fabrils buits, fora d’ús o desapareguts, ben interessant com queda palès en l’obra exposada a Can Serra en l’exposició dedicada a les darreres donacions a la ciutat.

L’art pop no ha tingut mai a Espanya i Catalunya un gruix important d’acceptació. Els grans mestres  de l’estil, Eduardo Arroyo i Equipo Crònica, l’han emprat com un element essencial de crítica social en el sentit de l’art com a punt fonamental d’evolució en el pensament.

No és aquest el desig d’Antoni Luis, que seguint de manera fidel l’estètica i el criteri de l’americà, resident de fa a anys a Barcelona, Philip Stanton practica una art hedonista  de cromatismes accentuats.

Antoni Luis segueix fil per randa el seu mestratge i ens ofereix essencialment un bon seguit de natures mortes i composicions, en les que la relació amb el menjar i la seva parafernàlia son evidents. Fet que complementa amb altres composicions de caire domèstic en les que hàbilment sap treure suc artístic a indrets  personals, que existeixen a cada llar, amb elements com el carro de la compra, l’ampolla de butà, la fregona o semblants. Obres aquestes darreres en les que denota la seva gran capacitat descriptiva
.

Recolzat en una composició que podríem considerar com pseudo cubista,amb un clar sentit de la il·lustració i amb un sentiment gràfic potent i evident, Luís resol amb habilitat , amb l’ús de reserves si s‘escau, els detalls tècnics més escaients per aconseguir uns resultats finals atractius i seductors, especialment en la llunyania i el conjunt global.

Exposició enormement atractiva que va més enllà del divertimento i en la que vista el seu caràcter benèfic s’ha de  disculpar el seu atapeïment en benefici de la intencionalitat en que s’estableix la mostra. De tota ella , un voldria remarcar el tríptic dedicat als oficis, certament brillant i que hauria de ser adquirit obligatòriament per la Unió de Botiguers, i totes aquelles obres que defugen del més formal ei en les que agosarament de l’artista s’evidencia.

 És allà on es mostra la qualitat d’aquest autor que va superant-se any a any, com si adquirís saviesa creativa en l’osmosi amb la qualitat d’art que passa per les seves mans cada any.

Hi ha una dita castellana que diu “A la vejez viruelas”. Antoni Luis està assolint ara en al seva maduresa el punt àlgid de la seva capacitat creativa com ho demostra aquesta exposició de la que recomano visita, i vist el caràcter benèfic, compra si és possible. 

Felicitats

CON JUNTS . Obra d’Antoni Luís

Sala del Col·legi d’Aparelladors.

De l’11 d’Octubre al 3 de Novembre de 2019