OCTUBRE 2009

 Si prestem atenció a l’agenda cultural de Mataró, en els indrets oficial d’exposicions de la ciutat  sols es celebra una sola inauguració en tot el mes , es tracta de la l’obra d’Antoni Lluis al Col·legi d’Aparelladors, encara que en realitat n’hi ha una més, la de Imma Merino al Capgròs, un espai que mai apareix a l’agenda de la ciutat  malgrat  portar 15 anys i 200 exposicions d trajectòria.

Ara fa 10 anys , en el 2009 la situació era bastant parella i molt diferent de dècades anteriors en la que el mes d’octubre era dels més forts de la temporada amb les importants inauguracions en totes les sales que servien per inaugurar temporada i amb l’afegitó del Sant Lluc i l’expo del dia de l’estalvi, Festa Major de la Caixa Laietana, al finalitzar el mes.

Les dues exposicions valorables eren “Partint del coure” la mostra anyal del taller de Gravat del PMC, dirigida per Jordi Rosés i Claudia Lloret, que malgrat la seva immensa qualitat i enorme didactisme quedava desplaçada a l’espai f al Foment. I l’altre era el tastet de Perecoll a la sala d’entrada de Ca l’Arenas  que en l’entorn del cicle “Art i Guerra” presentava una excepcional obra dedicada en el record de la tragèdia al mercat de Markale a Sarajevo el 1994. Una obra espectacular i  de grans dimensions 1.62 x 3.25 metres que en una errada monumental de l’organització quedava reduïda en cartel·la i posteriorment en l’edició del catàleg a les mateixes xifres numèriques però en centímetres , és a dir convertida en una miniatura de la mida d’un segell de correus.

Fora d’això remarcar els èxits d’Alberto Romero a la Parés 2 i de Marta Duran a la Comas i el fet del lliurament a al ciutat del Premi Torres García  que havia estat guanyat per Marc Llacuna. En l’acte l’alcalde Barón va prometre, encara que després no es va complir , que l’autor podria escollir el lloc en el que volia ser exposada la seva obra. Va anar a parar a la biblioteca Pompeu Fabra i a posteriori va haver de ser restaurada per l’inadequat de la seva ubicació.

Igualment existien queixes generalitzades per el menysteniment oficial de l’art per part de Cultura Municipal per l’actuació general i molt especialment per Ca l’Arenas.

 És  a dir exactament el mateix que avui en dia. 10 anys perduts per millorar la realitat cultural de la ciutat. I el més trist és que segueixen en el comandament ela mateixos i fracassats inútils.