ABECEDARI DE L’ART MATARONÍ. EN TEMPS DE CONFINAMENT

H    història

Un dels greus problemes de l’art mataroní, és la seva manca d’historiografia documental. No existeix  cap treball en  forma de llibre, o de recerca històrica del que ha estat i ha significat l’art i la plàstica a Mataró , no tan sols en el decurs del passat més llunyà, ans tan sols del passat més proper com ho pugui ser el segle XX o a partir de la guerra civil , període en el que la creació artística assoleix un plantejament més divers , plural i professional, i de transcendència social.

Si intentem cercar una mirada general, tan sols ens trobarem amb uns pocs reculls de caire historiogràfic com ho puguin ser els catàlegs de les exposicions . “Art Mataró 1888-1988 Mataró- Dürnau ” ( 1988) “Tempus Fugit (2015). “25 anys del dimarts del Llimoner” (2018) i “Artistes de Mataró a New York” ( 2020).

Lamentablement però l’únic document amb pàtina oficial com és el catàleg  “Art Mataró 1942 – 2016” al respecte d’un seguit d’exposicions celebrades a Ca L‘Arenas i que va amb el segell del Museu de Mataró, segell amb una teòrica imatge de certificació oficial per a hom que no conegui l’odi del Museu envers l’art local. Aquest és un document amb una quantitat d’errades i falsedats importants que el converteix ne un document digne de L’institut de Nova història. Dades falsejades, noms erronis i principalment una mirada sectària posant l’accent sols en la postura que han cobejat durant els darrers anys i fent mirada esquiva, fugissera i essencialment menystenidora cap el paper de la plàstica i els seus artistes.

I em poso com exemple. Agradi o no, entre un servidor i el meu pare, han estat han estat uns setanta cinc anys, que aviat està dit, dedicats a la crítica d’art a Mataró, amb presència a Ràdio Maresme, Radio Mataró, Cadena 13, Televisió de Mataró, Diari de Mataró en les diverses etapes i noms, El Maresme, Capgròs i altre col·laboracions en mitjans d’escassa durada i transcendència . Un nivell d’informació artística envejada arreu del país. Doncs bé: Història oficial, silenci total. A Mataró no ha existit cap mena d’informació artística. M’estalvio els adjectius ja que serien ofensius i altament malsonants.

En el que pertoca a monografies individuals existeixen certs llibres o catàlegs d’exposicions dedicats als més importants artistes mataronins ( Perecoll, Alcoy, Rovira Brull, Novellas, Rafel Estrany, Santi Estrany, Emília de Torres, Jordi Arenas, Josep Mª Codina) però en molts d’ells inclosos alguns de la sèrie Singulars realitzats per Cultura Mataró, no existeix cap mena de documentació històrica, ni tan sols un currículum personal i expositiu ( ex. Novellas, Capitani, Jaume Arenas)

Quan les activitats artístiques desapareixen del món comunicatiu , l’art desapareix de la col·lectivitat. Actualment qualsevol exposició , o un fet artístic important en el petit món de l’art local, no arriba enlloc, una vegada no existeix cap mitjà d’informació que es faci ressò del mateix. Un recorda que quan estava a televisió de Mataró, amb molt pocs mitjans, es donaven imatges de totes les exposicions  que es feien a Mataró i rodalies i s’emetien en l’espai d’art i els noticiaris. Ara, amb molts més mitjans, sols s’enregistren les de protocol, aquelles en les que hi acudeix un regidor o l’alcalde, anant en orris un fons documental cultural important.

Si no documentem els fets d’avui, difícilment podran ser observats, estudiats i analitzats en el futur. I un art sense documentació dels fets, i documentació documental , i valgui al redundància, en forma d’obra d’un fons d’art és el preludi d’una mort anunciada.

I en aquest camí estem. I el pitjor és que amb l’aquiescència dels propis artistes que segueixen mesells en el silenci més absolut, aquell que els porta  a l’oblit de les properes generacions.