Inaugura temporada el Museu del Càntir d’Argentona i ho fa
amb una interessant exposició de Didier Lourenço, aquest artista que amb el seu
peculiar món està encisant a espectadors dels més diversos continents.
Didier Lourenço havia de ser forçosament artista. Des de petit trapellajava per el taller dels
seu pare Fulvio , especialista en litografia, i un home cabdal en l’evolució de
l’art gràfic en el post franquisme. Un taller per el que hi passava el més
granat de l’art català, amb un eclecticisme artístic total, que confiava en la
saviesa de Fulvio per gestar les seves reproduccions gràfiques, en un sentiment
absolutament creatiu i artístic.
Amb aquest condicionaments a Didier sols li quedava el camí
de ser artista. Als 19 anys començava treballar en el taller del pare, mentre començava
seriosament a pintar. La seva
Però mentre l’evolució dels artistes joves , va des d’una
pintura generalment enfarfegada a la que cal anar despullant d’anècdotes,
Didier executa el camí contrari , despullar del global per donar privilegi a l’anècdota
i convertir-la en protagonista i a més fer-ho de la manera que més li agrada, concebent
l’obra pictòrica en l’esbós d’una obra gràfica, evidentment litogràfica.
Avui al Museu del Càntir ens fa un repàs essencial de la
seva trajectòria començant per unes obres anteriors, en un estil que vorejava
la pintura dels seus grans amics , els germans Moscardó, enfrontades a unes
obres litogràfiques actuals , un veritable cant a “la joie de vivre”, amb la
seva “jove” protagonista de tantes i tantes obres , embolcallada per aquest
fons matissians que tant li agraden i alhora complauen a l’espectador.
Però el millor està sens dubte la paret gran de la sala en
la que Didier, en un desig didàctic i formatiu total, ens presenta els
resultats de cada passa per aconseguir la litografia final. Una mirada
entenedora que serveix per a valorar en la seva justa mida, el nivell artístic d’una
litografia que és en si mateixa una constant creació artística i donar-li el valor
perdut en aquests temps en els que la digitalització gràfica està arraconant
tan noble tècnica.
Una exposició , al de Didier Lourenço al Museu del Càntir,
que cal visitar. Tant per el valor creatiu i artístic de la seva pintura que ja
ha assolit idioma propi personalitzat, com per el d’enaltiment que té de la
tècnica de la litografia que mereix una nova valoració per part d’artistes,
afeccionats i compradors.
Didier Lourenço. Entre Tintes
Museu del Càntir. Argentona
Del 17 de setembre a l’1 de novembre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada